La Ludwig Band arribava a la Telecogresca com un dels plats forts de l'emblemàtic festival estudiantil, i tot i així, van ser un dels primers grups a actuar. Inicialment, la banda havia de començar a les 18:30 h, però uns petits problemes tècnics amb el baix van demorar lleugerament el concert. El tret de sortida el van donar el rock clàssic d'"El teu amor" i "Si fa no fa, Rapunzel", amb un rif amb una certa aroma al clàssic de la Creedence "Fortunate Son".
Després de recuperar uns quants temes de l'anterior disc, Gràcies per venir (Ceràmiques Guzmán / The Indian Runners, 2023), com "Has tornat a venir, Judes", "Contraban" o "El meu amor se n'ha anat de vacances", el grup va continuar deixant caure nous temes com la celebradíssima "On t'has ficat aquesta nit", "Creure", la balada de desamor "Avui hem quedat a les quatre" o la dylaniana "Dos fills del destí".
El directe va deixar clar que La Ludwig Band és una banda de rock de les d'abans, de les que prescindeixen totalment de bases i sàmplers pregravats. A més, lluny de la nova tendència dels darrers anys de fer que el directe soni el més similar possible al disc, La Ludwig intenta que les cançons cobrin una altra vida amb nous arranjaments i prescindint de l'aliat inseparable de bona part dels grups d'avui en dia: el metrònom.
Tot plegat, fa que el directe soni espontani i també amb alguns petits errors, que sempre van resoldre amb encert. Un bon exemple d'això va ser la veu un punt afònica del cantant Quim Carandell (probablement a causa de la fatiga per actuar als Premis Enderrock el passat dijous i el divendres a la Mirona de Salt dins l'Strenes). Tot i que això li impedia entonar bé els passatges més aguts, el barceloní va saber readaptar les parts més agudes a tessitures més baixes i còmodes.
Entremig, també hi va haver moments reivindicatius, com quan Carandell va expressar que esperava que la Telecogresca pogués durar molts més anys al Parc del Fòrum, ja que la seva continuïtat en la seva ubicació actual està en dubte per desavinences amb l'Ajuntament, i també va deixar algun moment un punt burleta marca de la casa.
Per al tram final, el grup va reservar "Enganyar-te", amb un arranjament on es va trobar a faltar més presència de l'orgue i la guitarra, en comparació a la versió d'estudi; "Manela, no vull currar per vostè", que Carandell va presentar dient que agafava l'ukulele "parafraseando Guillem Gisbert", "Xavier, el tècnic de so", en què el cantant es va obrir camí entremig del públic per fer que el seu tècnic de so pogués cantar uns versos, i "D'un concert de la Mushka", que va posar el punt final al concert.
UN CARTELL ECLÈCTIC
La jornada de la Telecogresca va començar a les cinc de la tarda amb les actuacions del grup i el DJ guanyadors del concurs d'artistes emergents Engresca't: Drew i DJ Figue. Mentre tocava La Ludwig Band a l'escenari principal, a l'escenari Pergoles van portar el seu pop-punk Periferia, que presentava les cançons del nou EP Lo que queda por sentir (Kasba Music, 2026).Quan el sol queia, va ser el torn d'Al·lèrgiques al Pol·len. Amb un xou més rocker i directe que mai, van repassar el bo i millor de l'últim disc Al·larma (Montebello, 2024), com "Poeta modernet" o "Carinyu meu" i també van començar a ensenyar un tastet del que serà el seu pròxim treball, previst per a finals d'any. A l'escenari principal, des d'Ontinyent va arribar Auxili. El grup va fer un ampli repàs de la seva discografia, des d'alguns dels temes del recent Aborigen (Auxili Records, 2025), fins als clàssics ja llunyans de Dolç atac (autoeditat, 2013), com "Rude Girl", passant per "Com el foc", d'Instants cremant (Propaganda pel Fet!, 2016) —que va comptar amb la col·laboració amb Juantxo Skalari—, o les conegudes "Hui la liem" i "Si tu vols", de Tresors (Propaganda pel Fet!, 2018).
Auxili a la Telecogresca 2026 Foto: Arxiu Auxili
El moment més contrastant de la nit es va viure a quarts de deu de la nit, quan van començar alhora dos concerts ben diferents: el del trio catalanobalear Fades i el del grup de punk madrileny Boikot. El trio va oferir el seu xou petard, performatiu i amb una clara reivindicació queer amb temes com el guanyadorr del Premi Cerverí 2025 "Mon Cherie Go Home" —publicada amb Maria Jaume— i la nova "Treu-te el bikini". Per la seva banda, la formació madrilenya va tornar al festival estudiantil després de 10 anys per portar els seus temes més emblemàtics, com "Kualquier dia", "Inés", "Korsakov" i "Jarama", entre altres.
Mentre el grup electropunk targarí La Élite actuaven a l'amfiteatre, Boom Boom Fighters & Cookah P van portar més dosis de reggae i dancehall a l'escenari Pèrgoles. Amb un vestit estrafolari, camisa vermella i ulleres de sol, el cantant gironí i el grup mataroní van deixar temes com "Passa el porró", "Bon jan" i "Menjant paret". El final de la nit el va protagonitzar la sessió de DJ Trapella i el primer concert de presentació del segon disc de Mama Dousha, Tothom té raó (Promo Arts Music, 2026). A causa de problemes tècnics, el concert va començar quasi mitja hora més tard del previst, però això no va frenar al barceloní. Mantenint bona part de l'escenografia present en la gira passada, el combo comandat per Bruno de Frabriziis va alternar els senzills més coneguts com "Rikiti" o "Que chévere" amb les noves tonades, com "Nanana", "Contactless", "15 segons" o "La millor gent del planeta". Finalment, el discjòquei Vandal no va poder actuar per motius personals.
D'aquesta manera, la Telecogresca va cloure quasi deu hores de música ininterrompudes. Després de les dificultats i els estires i arronses que l'organització havia mantingut els darrers mesos sobre el cànon del lloguer del Parc del Fòrum, la Telecogresca va demostrar que continua resistint com a gran festival voluntari, estudiantil i autogestionat.
.gif)
