Enmig d’un moment professional d’allò més dolç i, alhora, atapeït de nous projectes, el polifacètic músic Manu Guix presenta l’EP Galàxies (Medusa Music, 2026), un conjunt de sis cançons que giren al voltant de l’amor, el desig, l’esperança i la pèrdua amb un rerefons vitalista, una línia ja característica de les composicions musicals del barceloní.
 


Feia quatre anys des del teu últim EP, 'Moments' (Música Global, 2022). Què ens ofereix de nou 'Galàxies'?
Tot és nou. D’entrada, la temàtica. Mai no havia fet un disc dedicat íntegrament a l’amor en totes les seves formes. M’estic endinsant a la mitjana edat, i això em fa reflexionar i mirar les coses amb certa perspectiva. En aquest moment recordo Pau Donés, que en els seus últims dies va ressaltar la importància de l’amor, de ser estimat. Aquesta idea va ser el meu motor de creació.
 
El fet de compondre, gravar i produir aquest disc al teu estudi, Medusa Studio, t’ha permès poder parar el ritme frenètic?
La dinàmica de la meva vida no em permet parar. La gravació de Galàxies ha coincidit amb la preparació de la meva gira i la d’Operación Triunfo. A més a més, a Medusa estem preparant el directe de Nil Moliner, amb qui treballo des de fa molts anys.
 
Has triat una temàtica astrològica per als títols de les sis cançons.
Va ser casualitat. Tenia clar que volia un disc de cançons amoroses. En escriure la primera, “Satèl·lit orbitant”, on parlo de la gent que t’estima però que no pots veure cada dia, se’m va ocórrer el primer títol. La resta van anar sortint de manera orgànica.



El disc té una producció homogènia d’influències funk, soul i fins i tot synth pop a l’estil de Bruno Mars o Stevie Wonder...
Sí, són estils sobre els quals experimento des de sempre. De fet, amb l’aparició de la figura de Bruno Mars vaig agrair que algú s’endinsés en aquesta sonoritat funk i soul sobre la qual sempre he compost. El seu univers sonor és present en el disc en certa manera, igual que el tapís soul americà dels seus coetanis Silk Sonic.
 
“Astres” va d’una nit de passió entre dues o més persones, i hi dius ‘S’ha de saber trobar un camí per a quan superes els quaranta’. Vols rebatre el prejudici que la passió s’acaba quan et fas gran?
Sí, però encaminat cap a les relacions de llarga durada, on s’acostuma a assumir que s’acaba apagant la flama, i jo penso que simplement s’han de buscar les maneres perquè això no passi. Hi ha qui ho necessita i hi ha qui no, és clar. Però, pel que fa a aquesta cançó volia ressaltar l’exploració de noves fórmules de divertiment, sense tabús ni judicis.
 
A “Galàxies”, en canvi, confrontes la por i el vertigen que poden generar els canvis. Amb l’eclèctic bagatge que ostentes en el camp escènic, televisiu i musical, com gestiones els dubtes davant nous projectes?
En el meu cas, és un treball diari i constant. La lluita de l’autoestima i de la seguretat d’un mateix és un treball de llarga durada, especialment ara que vivim en una societat d’èxits immediats, en què tot és mesura en xifres i resultats imminents. Cal fer un exercici de manteniment de la salut mental.
​


La més íntima en l’àmbit emocional és “Més enllà dels estels”, on parles de l’enyor i la memòria sota l’experiència d’haver perdut el teu pare. Et feia respecte exposar un tema tan personal i delicat de la teva vida?
No és el primer cop que escric una cançó al meu pare realment. Fa 25 anys que va morir i m’he adonat que és una pèrdua que no superaré mai. Des d’aquesta perspectiva, un dia estava component a Planoles, a casa seva, i va sortir aquesta cançó que, per mi, resulta una mena de teràpia per gestionar un dolor que sé que tindré sempre.
 
A “A anys llum” també hi ha lloc per a un to molt alegre, hi tempteges amb sintetitzadors, 'fills' de bateria contundents i un 'crescendo' clarament electrònic. Era una idea preconcebuda o va sortir de manera espontània?
Ho tenia planejat així, tenia moltes ganes d’experimentar amb certa festivitat sonora. El tema que va inspirar el beat de la cançó és “Such Great Heights” de Postal Service, que té una sonoritat vitalista, sota la qual he construït “A anys llum”, intentant ressaltar que les meves vivències, a partir d’ara, han de valdre la pena.
 
Entre el vitalisme i l’esperança, el disc tanca amb “Objectiu, la Lluna”. Quin paper creus que té avui la música en la societat?
Ostres, és complicada, aquesta. Amb la meva música, en qualsevol cas, intento alegrar la vida de la gent que l’escolta, entenent la música com un refugi.
 
Amb quina perspectiva afrontes el directe de 'Galàxies'?
Amb moltes ganes, trobo que és el més ambiciós que he fet mai. Hem millorat molt en l’àmbit tècnic, escenogràfic, etc. De fet, dividirem el directe en dos actes; el primer per repassar la meva discografia i el segon per a aquest nou disc.