El raper manacorí Jaume Forteza 'Plan-ET' és un dels impulsors de la música urbana a les Illes Balears. El 2021 va començar a publicar les seves cançons, i des d'aleshores a publicat dos discos llargs, Amor blindat (autoeditat, 2024) i Planetosky S.A (autoeditat, 2025). Per continuar amb la tradició de brindar-nos un disc l'any, aquest 2026 ha presentat Ben viu (autoeditat), quatre temes que viren cap a un estil de rap més electrònic i dur. 



Presentes nou projecte, ‘Ben viu’, un EP de només quatre temes. Eren cançons que tenies fetes i vas pensar a unir-les en un disc? 
La veritat és que l'EP és una mescla. Per una banda, ja tenia algunes cançons compostes i, per l'altra, sentia la necessitat d'explorar aquest estil musical perquè és com em sentia en aquell moment. Vaig considerar que era l'ocasió ideal per fer aquest projecte, aprofitant que aquells temes encaixaven perfectament amb aquest estil que tenia al cap. Així és com vaig acabar seleccionant les quatre cançons que formen el disc.
 
El títol del disc, i també el que narres a les cançons, indica aquesta necessitat de dir a la gent que estàs aquí, que estàs viu i fent música?
El títol de l'EP surt d'una frase de la cançó "Punt de mira" que m'agradava especialment. Crec que reflecteix molt bé aquest retorn musical i el fet de tornar a estar present en l'escena. A més, és un concepte que lliga perfectament la identitat de les quatre cançons que formen aquest treball.
 
L’EP l’obres amb “De res”, una cançó que diu 'hem creat un panorama on no hi havia res'. Et sents pioner de la nova escena balear, sobretot de la urbana?
Al principi no em considerava pioner de res, però amb el pas del temps, tant els mitjans de comunicació com el meu entorn em van començar a veure així: com el primer a fer música urbana en català a les Illes Balears. Així que va arribar un punt que m'ho vaig acabar creient. Ara ja m'atreveixo a presentar-me com un dels pioners d'aquest gènere a les illes, un camí que he compartit amb En Borru i Miquel de la Mel.
 
Creus que hi ha hagut un relleu generacional amb aquesta nova escena urbana, o encara falta molt per poder crear un moviment musical jove i en català?
És evident que hi ha hagut una eclosió d'artistes que canten en català a les Illes Balears, i jo em sento part d'aquesta onada. Gran part d'aquest èxit es deu a la democratització de la producció musical. Avui dia, des de casa amb un ordinador pots crear el que abans requeria una inversió gegant en estudis i músics professionals. Aquesta facilitat tecnològica és la que ha permès que molts ens hàgim llançat a crear i a expressar-nos de manera totalment independent.

"De res" comença amb el so d’una ximbomba, un instrument que menciones al llarg del tema. Què simbolitza?
Per a mi, el tret de sortida de l'EP amb el tema "De res" té un rerefons molt profund: la ximbomba és un element arrelat a Mallorca, un so que qualsevol persona de l'illa ha sentit almenys un cop a la vida. Em transmet una gran nostàlgia i he volgut portar-la al meu terreny, fusionant-la amb una base de rap per així connectar la tradició amb el meu estil personal.



A “Punt de mira” dius 'el famoseo me fa molt de lache' i 'van de modernos, però són un fatxa'. És una crítica a l'escena?
Una part de la indústria musical m'ha generat cert rebuig per la seva manera d'enfocar les coses. Molt sovint tinc la sensació que la música queda en un segon pla i els interessos econòmics passen per sobre de la creativitat. Amb aquest EP també volia queixar-me d'aquesta falta d'autenticitat. Per exemple, la frase 'van de modernos pero son un fatxa' neix d'experiències viscudes durant aquests anys de concerts. M'he trobat amb molta gent que s'omple la boca dient que dona suport a la cultura local, però les seves accions demostren tot el contrari.
 
A 'Ben viu' també trobem “Fora flato”, amb una melodia i una lletra més aviat pessimista. Buscaves que tot fos així de fosc?
Es tracta d'una peça amb un caràcter marcadament pessimista. M'he deixat guiar pel que em transmetia la base musical: una sonoritat fosca i abstracta, on les notes no es defineixen del tot clarament. Això crea una atmosfera que navega entre la tristesa i, sobretot, una profunda sensació d'incertesa.
 
L’EP el tanca “Vici”, segurament el més diferent, per aquest 'beat' tecno que interromp el tema i que li dona un aire més discotequer, com si un DJ n’hagués fet un remix. Era la idea?
És un tema que tenia guardat des de fa temps i que encaixa perfectament amb l'estètica visual i sonora del projecte. Aquesta cançó és una declaració d'intencions: demostra que la meva base no és només la música urbana, sinó que la música electrònica m'ha acompanyat sempre i és una influència de la qual mai m'he separat.