Júlia, el duet alcoià format per Estela Tormo i Lídia Vila, va debutar el 2017 amb el disc Pròxima B (Malatesta Records), i aquest febrer va presentar la quarta obra, Oscil·lobatent (Hidden Track Records, 2026), vuit cançons que transpiren l'anhel de trobar la sortida després de passar per un moment personal difícil. El descobrim, cançó per cançó, amb el duet.


 
1. “Animal”
“Obri Oscil·lobatent com una declaració d’intencions. Un lloc on deixar caure el control, arrossegada pel pes d’un so amb ressons britànics i travessat per una crida, animal, dita de cara, sense esquivar res. És la cançó més fonda del disc, un pensament sostingut al voltant d’afrontar la pèrdua de l’amor, d’allò que imaginàvem etern i lineal però que inevitablement es fractura.”


 
2. “Rara Avis”
“Explosiva, en ziga-zaga, punxant. Havia de ser poc més que una anècdota, un esborrany a mig fer reservat, potser, per al directe, però ha acabat convertint-se en una peça clau per sostenir eixe desequilibri conscient que travessa el disc. També és una celebració d’una balada punk amb les dones al centre de tot, i ho diu en menys d’un minut i mig.”


 
3. “Ante Meridiem”
“És una camisa de seda estesa amb cura al pati, fina i llisa, balancejant-se amb una brisa suau en una nit d’estiu. De fons, sona “Love Is Not Love” de Cate Le Bon i tot queda suspés en una mena de quietud que acarona.”


 
4. “Baix”
“Volia que sonara trista per la càrrega i el desordre emocional que suggereix la lletra, però la melodia va eixir inesperadament lluminosa, quasi optimista. Eixe contrast involuntari entre el que pesa i el que sona és justament el que més m’interessa, quan la música obri escletxes que la consciència no havia previst.”


 
5. “Dalt”
“És el moviment contrari, necessari per agafar impuls, un gest honest que posa llum sobre errors i encerts en moments difícils quan ens perdem de vista i deixem de valorar-nos. Parla de la capacitat de recompondre’s i d’entendre’s dins d’eixes incomoditats, de trobar eines per eixir-ne sense quedar atrapades en el dolor.”


 
6. “Oh Am Gariad”
“Hi havia moltes maneres d’abordar-la i moltes versions possibles al cap, però no puc explicar de què parla exactament perquè no és meua. En el moment d’adaptar-la del gal·lès al català, imaginava que potser evoca un amor antic i immens de Cate Le Bon. És per a mi la cançó més delicada, interpretada com qui mira per una finestra mentre la pluja cau inclinada. Es pot trobar a la versió en streaming del seu primer disc Me Oh My (Irony Bored / V2 Records International, 2009).”


 
7. “Senyal”
“Arriba com un carrusel de sensacions antigues, d’un temps que sembla millor, tornant en forma de bumerang emocional. Tot passa de pressa i col·lapsa dins, i llavors et mires a l’espill i veus canes noves, la pell que s’esquerda lleument, el vi amb un sabor més intens. Però eixa intensitat no apareix en la vida amb la mateixa facilitat, hi ha alguna cosa que està canviant i no tornarà mai.”


 
8. “Totes Santes”
“El títol d’este últim tall li’l dec a Clara Andrés. Quan encara era una demo, li vaig explicar que la lletra havia nascut en una festa de la nit de Tots Sants, amb música techno i fantasies creuant-se. Recorde una disfressa que evocava a Charlie Brown, barbes espesses cridant sobre un ritme de bombo a negres i una atmosfera quasi hipnòtica, i ella ho va tindre clar des del primer moment, que eixe havia de ser el nom.”