Entre l'indie pop, la cançó d'autor i el funk-pop es mou el projecte de la lleidatana Berta Saura 'Bru'. L'impuls assolit amb el Premi Èxit del concurs d'artistes emergents Sona9 2025 li ha permès publicar ara el seu primer llarga durada: Col·leccionista (autoeditat, 2026), un grapat de records encapsulats en cançons d'indie pop que es vinculen a diferents objectes quotidians. Parlem amb la cantant sobre aquest nou treball.



Com d'important ha estat el teu pas pel Sona9 a l'hora de fer el disc?
El Sona9 em va enganxar poc després d'haver començat el disc. Al principi del concurs, ja havia treballat en la primera cançó amb el productor del disc, en Biel Colomer (Massaviu, Socunbohemio). I l'entrada al Sona9 va ser important per adonar-me que no només el Biel confiava en el projecte, sinó que també ho estava fent gent que no coneixia de res. Més enllà dels diners del premi, que òbviament ens han anat molt bé, el que més valoro és que la indústria s'hagi interessat per al meu projecte. A vegades, quan portes un temps amb un projecte —que en el nostre cas són 3 anys—, fa falta que algú extern et reconegui i valori el que fas per saber cap a on dirigir-te. I el Sona9 ens va fer adonar que ens volíem professionalitzar.

El disc es titula 'Col·leccionista'. Què hi col·lecciones en aquest disc?
Soc col·leccionista de records. Tinc moltes caixes a casa que estan plenes de coses que no li importen a ningú: un tiquet d'un dinar específic, uns mocadors d'un moment concret... Té un punt de síndrome de Diògenes. Al disc volíem col·leccionar sensacions, perquè les col·leccions sovint no només tenen a veure amb l'objecte en si, sinó també amb com et sents quan tenies o utilitzaves aquells objectes. Em va semblar un bon títol perquè en el disc parlo de moltes relacions i moments diferents, i sovint ho faig des de l'admiració i la nostàlgia.

Aquests records són recents o alguns miren a l'adolescència o, fins i tot, a la infantesa?
N'hi ha alguns que miren més enrere, com "Què diries", que parla sobre la meva exparella i la relació que teníem ara fa més de cinc anys. És una relació que ja tinc molt oblidada, però la cançó la tenia feta de feia temps i tenia ganes de treure-la. Les altres cançons sí que són noves, tot i que això no vol dir no parlin de temes antics: "Qui ja no hi és" parla del final d'una amistat que vaig cultivar quan estudiava l'ESO. 

En la portada del disc apareixen diferents objectes. Cadascun està vinculat a una cançó del disc?
Sí, a la portada hi ha nou objectes que estan repetits fins a tres vegades. I cada objecte està relacionat amb una de les nou cançons del disc. Per exemple, "Quan vas marxar", que parla del temps, està unida amb el rellotge. "Et ratifiques" lliga amb la tecla d'ordinador de tirar enrere, perquè parla de caure en el passat tota l'estona, i "Potser demà" està representada pel dau. A més, qui vingui als concerts podrà obtenir no només el disc físic, sinó també aquests objectes únics que apareixen a la portada.

'Col·leccionista' ha estat produït pel membre de Socunbohemio i Massaviu Biel Colomer. En què t'ha ajudat a l'hora de fer el disc?
Principalment, m'ha ajudat mentalment. Quan vaig començar a treballar amb el Biel venia una mica traumatitzada, perquè ho passava realment malament a l'estudi. Sentia que quan volia fer una cosa i li explicava a un productor, aquest m'interpretava d'una forma completament diferent del que plantejava, i això em portava a ser massa taxativa i a haver de dir que no tota l'estona. I això és una cosa que odio, perquè a mi m'agrada ser amic de tothom i haver de dir que no contínuament em sembla terrorífic.

I aquest cop ha estat diferent?
Sí. De seguida que li vaig explicar la meva visió, va funcionar directament. I fins i tot, ha portat temes a llocs que no m'imaginava i que m'han acabat agradant encara més del que tenia al cap. Estic superagraïda perquè no havia trobat un productor que m'entengués en termes artístics tant com ell. 

El disc sona més indie i menys funk respecte a la proposta de directe que duies l'any passat. Per què?
El funk m'agrada molt, però no tenia gaire clar si encaixava amb parlar molt d'emocions i coses més profundes. Per això, vam decidir portar-ho una mica més cap a l'estil de cançons que jo faig a casa. Segurament, les dues cançons del disc que clarament tiren més al funk són "La nit d'ahir" i "Què diries". Crec que en aquests dos casos afavoria clarament la cançó.

“Et ratifiques” va sobre quedar-se ancorat en una ferida o en una relació passada. L'escrius dirigint-la a tu mateixa o a una altra persona?
Soc jo parlant-me a mi mateixa. De fet, quan la vaig escriure no vaig saber veure que era molt crítica amb mi mateixa. Parla de com mirant al passat t'adones de coses que en aquell moment no veies: sortir de festa i emborratxar-te perquè no podies oblidar certes coses, o quedar-te al llit per no haver d'afrontar situacions difícils.



A "La nit d'ahir" parles sobre la nit que vas conèixer la teva actual parella. La vas escriure just després d'haver-lo conegut, o temps després mirant enrere?
La vaig fer just la nit després de conèixer-lo. Després d'una nit parlant amb ell, vaig pensar que aquella era una persona especial i em va semblar idoni escriure-li aquesta cançó. Un amic meu em va arribar a dir en aquell moment que ell no estaria interessat en mi, i per això vaig escriure la frase del pont 'llavors se'm fa palpable que això nostre és poc probable'. Quan ho escrivia, vaig pensar que estava boja perquè estava fent tota una cançó després d'haver vist un sol cop una persona. Al final, però, tot va anar bé i portem junts gairebé dos anys i mig i, a més, toca la guitarra a la meva banda.

Aquesta cançó ja la vas produir amb Aleix Iglesias a Camaleó Estudi com a prova del Sona9. L'heu tornat a produir o l'heu mantingut fidel a aquella versió?
L'hem mantingut molt similar. Com que portàvem una maqueta i una idea superclara quan vam anar a l'estudi de l'Aleix, tenia tot el sentit del món mantenir-la similar. La part més nova és la segona (a partir del pont), que l'hem refet amb un esperit més funk. 

De què tracta "Actriu de mètode"?
Hi ha moltes maneres d'interpretar-la. Jo la vaig escriure perquè no sabia com afrontar el fet de tenir dubtes sobre si l'altra persona sentia al mateix nivell el que sentia jo. En definitiva, parla de l'inici d'una relació en què et sents molt insegura i et planteges de fins a quin punt l'altre pot estar simplement fingint les coses perquè no sap com sortir-ne.

"Potser demà" i "Quan vas marxar" semblen interconnectades perquè totes dues parlen sobre un final.
Sí, totes dues, i la darrera —"Com qui ja no hi és"—, parlen sobre relacions d'amistat trencades, que crec que fa molt més mal que una ruptura amb una parella. Però parlen de dues amistats diferents. "Potser demà" té un to més lleuger i me'n ric una mica de mi mateixa, ja que procrastino molt el fet de deixar anar, i em dic que només depèn de mi parar de trobar a faltar certa gent que ja no forma part de la meva vida. En canvi, "Quan vas marxar" i "Com qui ja no hi és" tenen un caràcter més de trencament i de dol i parla de la sensació de ser, sense haver-ho volgut, l'espectadora de la vida d'una persona que t'has estimat. Però, tot i que et fa mal, no vols trencar aquesta barrera perquè cadascú està bé amb la seva vida i en el fons creus que està bé que sigui així.


Per què creus que és més dur el trencament d'una amistat que la d'una parella?
Perquè no estàs preparat pel trencament d'una relació d'amistat. Ningú està preparat perquè un dia s'acabi. Normalment, amb una amistat comences a quedar i a parlar menys i al final es va esvaint amb el pas del temps. Això amb una parella no passa. Si deixessis de parlar amb una parella amb qui portes cinc anys, òbviament t'adonaries que alguna cosa no està anant bé i ho abordaríeu. En canvi, amb el final d'una amistat s'ha establert que no cal fer aquest tipus de tancament que sí que es fa amb les parelles.

Per tant, és una qüestió que amb les parelles la gent té més assumit que les coses poden no anar bé?
Sí, hi ha un moment a la cançó que dic que ja no tinc ganes d'intentar tornar a ser amiga d'aquella persona, però desitjo que tot li vagi fantàstic. Cal estimar les persones també quan ja no formen part de la teva vida i això és una cosa que intento mostrar a quasi totes les meves cançons. Quan estimes algú, entra dins el contracte la possibilitat de fer-se mal en algun moment.

Com serà el directe i on fareu els primers concerts de presentació?
Portarem pads a les bateries, un baix moog, dos teclats i jo també començaré a tocar la guitarra en algunes cançons. Pel que fa a les dates, la primera serà el 4 de juliol als Rentadors de Juneda, com a teloners de Pastora. Més endavant, tocarem el 17 d'octubre a l'Espai Orfeó de Lleida i el 23 d'octubre a l'Heliogàbal de Barcelona.