L'Espai Independència, l'escenari central de l'Acampada Jove situat al costat de l'estació de renfe (on havia estat fa uns anys el Senglar Rock) ahir a la nit, va acollir les actuacions de Sonason, Costo Rico, Strombers, Kayo Malayo i dels valencians La Gossa Sorda. Els de Pego, van fer cantar de valent la joveníssima concurrència, després que Strombers i Kayo Malayo aixequessin tota la polseguera que s'esperava.
Avui, segona nit de concerts, s'espera l'arribada Dr.Calypso, Betagarri, Los Delinqüentes (que demà dissabte també actuen al Cruïlla de Cultures de Mataró), La Troba Kung-Fú i Sota Zero.
Ahir a la nit, els novells Sonason (guanyadors del Concurs Música Jove) van demostrar que encara es basen en versions (de Dusminguet, Amparanoia...) i cançons populars ("Bella Ciao", "El meu avi va anar a Cuba"...) per aixecar l'ànim de la gent. Costo Rico, pelats de tocar arreu del món després de deu anys als escenaris, van tornar a l'origen amb energia i qualitat musical però encara amb feines per engrescar el públic tot just acabat de sopar.
A la mitja part, van aparèixer el grup Malabars de diables de Sant Boi que, a ritme de la música enllaunada de la Companyia Elèctrica Dharma, van fer el seu espectacle de foc.
I va arrasar l'huracà Strombers, que des de la primera cançó va fer que el públic alcés les mans amb el seu himne hooliganesc i es posés a ballar, des d'una cançó d'amor filohippie que cita Pau Riba i Doors, a “Manolo” una cançó que clama per la festa sexual. Lírica bàsica. Strombers van demostrar que en directe no hi ha qui els aturi, van versionar “La cançó del pagès” de Loquillo i los trogloditas i van estrenar la versió “La guitarra” del grup Los auténticos decandentes.
Kayo Malayo presentaven (i venien a 2 euros a la paradeta) el seu disc Qui ens va parir!!! (RadioChango, 2009) amb més d' una desena de noves cançons. Kayo Malayo van aixecar polseguera amb el seu ska de vents potents, mentre La Gossa Sorda es va endur la palma del karaoke. Des de Pego, els valencians han superat el mirall amb Obrint Pas i ofereixen cançons pròpies (amb i sense dolçaines) que fan arribar els seus missatges d'antifeixisme o d'amor i lluita pel país posant la directa. Perquè veure la gent cantar la tornada en plan reggae 't'estime, t'estimo, t'estim', és bonic.
.gif)
