Aquest cap de setmana, Tossa de Mar ha viscut la desena edició del Festival de Rumba i Música Catalana. Es tracta d’un seguit d’actuacions amb la rumba com a protagonista principal, però no exclusiu. Aquesta desena edició s’ha celebrat coincidint amb els actes de la Festa Major de la població, Sant Pere.

Les principals actuacions han tingut lloc a la platja gran, amb l’skyline del castell de Tossa com a teló fons. Això ja indica que és un festival únic, que permet seguir els concerts a peu nu trepitjant la sorra de la platja des del recinte que ha habilitat l’organització. I una mica més enllà, es pot fer remullant-se a l’aigua del mar o prenent alguna copa als establiments del passeig marítim, tot i que cal dir que el tema copes està previst i al recinte del festival hi ha múltiples tendals pensats a tal efecte.



Però anem al gra, o sigui, a les actuacions. La nit de divendres va estar reservada al grup local Rumbatina i a Buhos. Els vendrellencs enguany compleixen 20 anys i fan una gira especial de només vint concerts. L’actuació de Tossa va coincidir amb la setmana de llançament d'“El ventilador”, una rumba candidata a cançó de l’estiu que van tocar per primer cop en directe en aquest festival. “Esteu assistint al naixement de la cançó de l'estiu. Ara us fa gràcia, però a l'agost ens odiareu i direu: ‘No, “El ventilador”, no!” va vaticinar Guillem Solé des de l’escenari. El grup, que per a l’ocasió es va acompanyar dels geganters de Lloret i els castellers de Santa Cristina d’Aro, dominen a la perfecció el tempo i la posada en escena dels concerts, i van connectar perfectament tant amb el públic que els és propi com amb els turistes que els van descobrir accidentalment.
  La nit de dissabte va començar amb Alfred García, que va aconseguir anar captant l’atenció del públic amb la seva música. És dur ser el primer en actuar, però García va fer un gran concert que va convèncer fins als més escèptics. Un dels grans moments de la nit va ser la interpretació de la seva “Rumba catalana”.
Quan van arribar Los Manolos, el públic ja estava a punt. Hi havia ganes de la seva música, ja que l’actuació de l’any passat a Lloret va ser l’única que el grup va haver de cancel·lar a causa de la pluja. Es poden dir poques coses de Los Manolos que no s’hagin dit ja centenars de vegades. Són l’essència de la rumba, del mestissatge amb estil i de la juerga rumbera, i el seu repertori manté el públic expectant de la primera a l’última cançó. Es nota que s’ho passen bé a l’escenari. Qui els escolta en surt embruixat i segur que passen hores abans que no es puguin treure del cap la melodia d’alguna de les peces, ja sigui “All My Loving”, “Il mondo”, “El meu avi”, “Amigos para siempre” o qualsevol altre dels seus èxits inqüestionables.
  El festival es tanca aquest diumenge amb una actuació més recollida en homenatge a Gato Pérez. A l’hora de fer balanç, cal dir que el Festival de Tossa és un dels secrets més ben guardats de l’escena festivalera catalana i que per molts anys sigui així. Les dimensions actuals encara permeten seguir els concerts posant atenció a la música i, malgrat que hi ha marge per créixer una mica, l’objectiu ha de ser mantenir-ne aquesta dimensió que li dona identitat i que agraeixen tant el públic com els artistes.