Daniel Tarrida és pianista i també és director del festival Bachcelona, la iniciativa que difon tota mena de repertoris de l'obra de Johann Sebastian Bach. Amb ell repassem les novetats que afronta la nova edició del festival, que tindrà lloc del 7 al 16 de juliol a diferents espais de Barcelona, com l'Auditori, el Museu de la Música, el recinte modernista de Sant Pau i la Filmoteca de Catalunya, entre altres. 

Com se us va acudir el nom Bachcelona?
El nom connecta amb la temàtica i la ciutat, i alhora té un punt de frescor que reflecteix el caràcter del festival. A més, s’entén en totes les llengües i això ho hem percebut sobretot a les xarxes.

Una figura universal com Bach us permet idear tota mena d’accions i programes?
Bach té una escriptura immensament rica. La seva polifonia implica una arquitectura interna tan sòlida que quan plantegem un joc en l’aspecte tímbric o rítmic, per exemple, molt sovint funciona perquè no trontolla ni l’estructura ni la idea musical. Per això són possibles combinacions entre disciplines i també encontres sorprenents al voltant de la seva música. 

El vessant participatiu serà molt present en el concert inaugural de Lluís Vilamajó. Com valoreu la seva figura?
És un director excepcional per com transmet la seva passió, per la seva exigència i pel seu compromís artístic. Serà especialment bonic per als que vinguin a cantar corals de Bach a la inauguració del festival a L’Auditori.

També heu vinculat Bach al cinema de la mà de Buster Keaton i Pere Portabella. És una proposta per arribar a nous públics?
Sí, des del començament ja vam plantejar l’obertura de formats, perquè és com brindar noves portes per accedir a Bach. Ens hem trobat sovint que algú que ha anat a la Filmoteca perquè és cinèfil, després s’ha interessat per escoltar una cantata. 

Amb l’Ensemble Joan March connectareu amb el centenari de Montserrat Torrent, que sempre diu que quan es mori arribarà al cel i farà una reverència a Bach.
Tenim molta relació amb la Fundació Montserrat Torrent, i era natural col·laborar en una celebració tan important. Aquest concert, vinculat amb la música d’orgue i el patrimoni, hi encaixarà perfectament.

L’'Evangeli segons Sant Mateu' de Pasolini va trencar esquemes. Vosaltres també us sentiu heterodoxos en aquest sentit?
És cert que va trencar esquemes, però alhora és important perquè Pasolini no va canviar ni una sola paraula del text de l’Evangeli quan va fer el guió de la pel·lícula. Per tant, ens sentim plenament identificats amb la idea de combinar un enorme respecte amb un punt d’atreviment.

El concert Swing Bach!, a banda de reforçar l’aspecte participatiu i divulgatiu, tindrà Carles Marigó, un dels músics joves amb qui manteniu una relació molt fèrtil.
El talent és la nostra prioritat i Marigó, com altres músics que també participen al festival, és tot un referent, en el seu cas per la seva qualitat i eclecticisme.

Al costat d’aquestes propostes més ‘singulars’, què representarà el Bachcelona Consort i el cicle de cantates? El cicle ens permetrà recórrer i completar el vessant essencial de l’obra bachiana.
Fins ara, ja hem presentat més de 120 cantates de les 200 del seu catàleg. A part d’oferir-les en el marc del Bachcelona, també les hem interpretat en molts festivals rellevants com el FeMÀS de Sevilla, la Semana de Música Religiosa de Cuenca, el Festival de Peralada o la Quincena Musical de San Sebastián, entre molts altres. I alhora hem iniciat una trajectòria internacional portant les cantates a Escòcia, Finlàndia, França, Polònia, Croàcia, Portugal i Noruega.

A part dels concerts, també heu desenvolupat activitats paral·leles amb masterclasses i beques que ajuden a crear comunitat i a fer créixer el festival?
Sí, exacte, perquè és molt important donar suport al talent jove. D'una banda, ho fem en col·laboració amb la Fundació Salvat impulsant iniciatives per als joves solistes vocals, i de l’altra hem plantejat el projecte Bachcelona Akademie amb una direcció artística molt potent –Lluís Vilamajó, Carlos Mena, Ton Koopman, etc.– que permet als joves interactuar amb autèntics especialistes de la música antiga.