Ivette Nadal ens avança en primícia la cançó "Pedres, ocells i flors", que conté el títol del seu pròxim disc: I això serà tot... (Halley Records, 2026). La peça està basada en un poema de la seva mare i l'ha produït Joan Colomo, un dels dos productors amb qui s'ha ajudat Nadal per oferir el màxim del seu talent en aquest nou treball, que marca un final d'etapa i una obertura cap a altres sonoritats, marcades i presents sobretot en l'aparició de l'altre coproductor, en Joan Pons (El Petit de Cal Eril). I això serà tot... també marca l'inici de pendre's la carrera i la vida d'una altra manera, arran d'un diagnòstic recent d'esclerosi de la cantautora vallesana. En el videoclip de "Pedres, ocells i flors" (realizat per Carles Vila i Marc Faro), ella i els seus músics (Marcel Torres, Mau Boada i Pasto) visiten una casa familiar molt especial. Ens ho explica la mateixa Ivette Nadal.


"És una cançó on reflexiono sobre com, de vegades, busquem molt anar a la profunditat de les coses, endinsar-nos en el sentit, quan ben bé passa que sovint ‘això serà tot’", explica Nadal, fent referència al vers que dona nom a l'àlbum. "Aquesta és una lectura: la més poètica i la més amable. L'altra, és que vaig pensar que, ara de moment, puc cantar i puc fer coses, però sí que em sento una mica al límit de seguir lluitant sola. I em vaig dir de posar tot l'esforç en aquest disc, artísticament, econòmicament, a nivell d'infraestructura, de gent que hi he involucrat... I si tot va bé, endavant, i si no, jo crec que ja he fet una carrera independent molt maca i molt difícil de mantenir tants anys."

Sobre "Pedres, ocells i flors", l'artista relata una forta vinculació emocional i familiar: "Aquesta cançó és un poema de la meva mare Montse, que vaig musicar per fer-li un regal. Ella és la persona que m'ha cuidat més artísticament, a part de ser, evidentment, la meva mare. Sempre he ensenyat les cançons a ella abans que a qualsevol músic. Des que vaig marxar de casa als 18 anys, sempre he tornat a casa per ensenyar-li una cançó o un poema, això mai ha canviat. I fa poc es van morir els meus avis per part de mare, Jaume i Maria Àngels, i ella va fer aquest poema, “Pedres, Ocells i Flors”."

Així, la cançó és un comiat i un dol als avis i a la casa familiar, al passat i als records compartits. ​"És una casa que té molta història, molt de pes. Li vaig voler posar música, i ara he fet un videoclip que he gravat també en aquesta casa, abans que es vengui. Per mi ha sigut una manera de fer un dol molt maco pels meus avis. Hem fet un videoclip utilitzant vídeos del meu avi en VHS que ara he recuperat i digitalitzat. I hi apareixo jo de petita al jardí dels avis, i ho he anat a gravar ara en un jardí completament mort. Es veu el contrast. I crec que molta gent s'hi pot sentir identificada en aquests moments."
 
Sobre el seu llinatge, a més, l'artista destaca que ve "d’una família molt important de Vilassar de Mar, els Aldrufeu Vinardell. Concretament vinc d'una família que han sigut jardiners molt importants. L’avi del meu avi era el jardiner de la reina d'Anglaterra i va tenyir la primera rosa. És a dir, si tenim roses grogues i d'altres colors és gràcies a aquesta família. I era una família molt important de floristes al Maresme però que també a Barcelona tenien parades molt importants. I per part de la meva mare, tots són jardiners, botànics... Sempre hi ha estat molt important la flor."

Aquesta "Pedres, ocells i flors" formarà part del nou treball de Nadal, I això serà tot..., previst per setembre, i del qual ja ha descobert peces com "Som", amb David Carabén (Mishima) i "Mai les ales".