Qui va ser l'ànima de Tancat per Defunció i un dels personatges carismàtics del rock català, Jaume Papell, publicarà, per primer cop, un disc signat amb el seu nom i cognom. Es tracta d’un àlbum de rock’n’roll divers i optimista del qual avui estrenem “Tornar a la trinxera”, primer senzill i peça que dona nom al disc, que serà editat pel segell Microscopi.



Avui estrenem “Tornar a la trinxera”. De què tracta la cançó?
És una cançó rockera, amb una lletra que parla de tornar-hi a ser, d'estar creatiu, d'estar gravant, component… És una cançó molt positiva i optimista. Es pot interpretar com una cançó de carretera, perquè de jove jo vaig fer molta carretera, era molt beatnik. I ara, després d'una època de tancament i d’introspecció, torno a estar amb ganes de fer coses. També és un homenatge al glam rock i hi ha una aclucada d’ull a Marc Bolan i T. Rex.

La cançó formarà part del primer disc que signes amb el teu nom. Quants temes més hi inclouràs?
En el disc sencer hi ha 12 temes, però una no ha cabut al vinil. O sigui que al vinil n’hi haurà 11 i a les plataformes digitals, 12. Jo tinc tendència a fer lletres llargues i en aquest disc he aconseguit que la majoria de cançons no arribin als quatre minuts. La que no cap al vinil dura més de cinc minuts i és un treball molt guapo amb el Marc Grassas.

Musicalment és un disc molt variat?
Sí. Aquesta vegada em van sortir sis temes rockers i sis temes acústics. Hi ha temes canyers, un country amb pedal steel, d'altres amb guitarra acústica de sis cordes, amb acústica de dotze cordes... És un disc variat en el sentit clàssic del rock. Com un disc dels Beatles en què hi havia cançons amb diferents ritmes.

I temàticament?
També és molt variat. Les cançons parlen de diverses coses. Una passejada amb la parella que reflexiona sobre si, amb el pas del temps, encara estan igual; una cançó dedicada a un amic que es va morir fa temps; una cançó que parla dels temps passats… N'hi ha una, també, que parla d'aprendre a caure, d'aprendre que després d’una relació cal saber estar un temps sol abans d'iniciar-ne una altra.



Per què signes el disc com a Jaume Papell i no com a Tancat per Defunció?
Bé, a l'últim disc, Paraules enceses enmig d'un foc apagat (Microscopi, 2020) ja vaig estar a punt de fer-ho, perquè realment no he funcionat com a grup com abans, que jo portava les cançons, s'assajaven, i els altres instrumentistes anaven traient els seus arranjaments… Ara he estat jo que he gravat primer a l'estudi i després he anat afegint els músics. A l’anterior disc ja va ser així, però vaig signar-lo com a Tancat per deferència a l'Enric Romà, que era un històric de la banda i participava al disc. També he de dir que aquest nom, Tancat per Defunció, de vegades ens ha tancat portes perquè, sense escoltar-nos, hi ha ràdios que ens diuen que no ens poden punxar perquè no som de l'estil de l'emissora. Es deuen pensar que som una banda punk o alguna cosa així. Amb el disc anterior, que era més aviat tranquil, ens va passar amb RAC 105. I ja tenia ganes de fer un disc amb el meu nom!

El presentaràs en directe?
Els directes els he de posar entre parèntesi. En principi, no tinc intenció de fer directes. Si em sortís un mànager i em proposés per tocar a diferents llocs… Però a les sales s'ha anat estenent el virus de la taquilla inversa i de llogar la sala, i això, no tinc clar que ho faci. És que jo soc un tio de 67 anys! Però estic bé, en forma, i de veu estic molt bé. Si el disc funciona bé i es crea una expectativa, no em costaria muntar una banda i fer gira.