Després de NGU (Delirics, 2024) i Bruixes 1 (Delirics, 2026) Uri Santafé & Lamliki tornen amb la segona part del seu anterior disc: Bruixes 2 (Delirics, 2026). És un EP de cinc cançons que continua construint el seu univers de música urbana i que recorre l’amor, el desig, la festa i les relacions. N’estrenem “Estima’m/Clara”, un tema que convida a ballar les penes i que apareix amb un videoclip obra d’Aniol Bellavista.


Com definiries “Estima’m/Clara” i què significa aquesta cançó dins d’aquesta nova etapa de la teva carrera?
La definiria com una cançó per tancar l’estiu, tot i que té un caràcter molt estiuenc. És una cançó per ballar les penes: el missatge és nostàlgic i té un rerefons de desamor, però la proposta és que en puguis gaudir igualment. Té això de les cançons d’amor llatines, que són molt alegres tot i explicar un missatge més nostàlgic. És un tema que hem fet amb Gala i FlexiSaid, que també participen en la producció.

Demà publicau ‘Bruixes 2’, per què sentíeu que feia falta fer una segona part de ‘Bruixes 1’?
Ja ho havíem plantejat així des del principi: volíem fer dos EP amb el recull de cançons que teníem. Després de l’àlbum llarg, ens venia de gust una etapa que ens permetés treballar més relaxats amb els tempos. A més, estàvem experimentant amb l’afrobeat i amb un so més tropical, i tot encaixava amb aquesta manera d’organitzar el projecte.



Totes les cançons tenen el seu nom i també un nom de noia, com a ‘Bruixes 1’. Són noies reals que han passat per la vostra vida?
Sí, són noies reals que han passat per la nostra vida. Ho hem volgut fer així perquè és com va començar el projecte: les primeres lletres explicaven una història real vinculada a una persona concreta, i a partir d’aquí es va desenvolupar tot l’imaginari. Això no vol dir que totes les cançons siguin relats absolutament reals; també hi ha un joc creatiu. Però ens semblava bonic mantenir aquest mirall amb la realitat i amb les persones que han passat per la nostra vida.

El disc recorre l’amor, el desig, la festa i les relacions. Què heu volgut explicar amb ‘Bruixes 2’?
Bruixes 1 i Bruixes 2 comparteixen un mateix concepte. Quan vaig començar a escriure sobre una història real, em vaig adonar que m’estava victimitzant: presentava aquella dona com la persona que em feia patir. Mentre escrivia, vaig veure que aquest discurs és molt present en la música urbana, el reggaeton i també en la música comercial: «M’has fet mal perquè em vas fer això». Vaig veure que els atribuïa coses que havia fet jo, que m’eren difícils de reconèixer i era més fàcil carregar-les sobre elles. Vaig decidir portar aquesta idea a l’extrem i partir del concepte de la cacera de bruixes: és l’home qui assenyala la dona com a dolenta. Aquest és el denominador comú dels dos EP, per això els noms de les dones i el títol. A Bruixes 2, però, hi hem reunit les cançons més festives i estiuenques, les de passar-s’ho bé. És la cara més ballable del projecte.


A ‘Bruixes 2’, a més, hi ha diverses col·laboracions. Les heu buscat expressament? Què us aporta treballar amb altres artistes?
Sempre ens fa il·lusió treballar amb gent de qui ens agrada la manera de fer. Partim del que necessita cada cançó i del que ens imaginem que hi pot encaixar; a partir d’aquí, llancem la proposta. En aquest EP hi ha Marina Freixas, Gala i FlexiSaid. Tot ha encaixat molt bé i estem molt contents del resultat.