Marcel Cranc creu que hi ha una evolució respecte als discos anteriors: “Hi ha un canvi en les cançons, són cercles tancats, i la manera de cantar és més natural. Ara la guitarra és el leitmotiv, no hi ha teclats ni gairebé electrònica, tot el disc és molt orgànic. No és pornografia, és erotisme, tot és insinuat. Hi ha hagut un gran treball de preproducció, que ha permès agafar cos a les cançons, i una banda que les ha tocades”.









.gif)

