La progressió del cantautor de Torrent des que va publicar el seu innocent debut, Futur en venda (Cambra Records, 2004), ha estat meteòrica: de tocar pels carrers de valència a obrir el festival BarnaSants i portar les seves cançons per Europa i Amèrica. Per què ha triat Vicent Andrés Estellés per titular el nou disc? "Quan parlem de pàtria solem fer-ho en clau de nació o de país", explica Alabajos. A Coral romput Estellés parla de la pàtria com del conjunt de persones que li són més pròximes: la família, els amics... En aquest disc juguem amb aquesta ambigüitat: hi ha cançons de lluita que parlen de la pàtria en el seu sentit estrictament social, i cançons d’amor que ho fan des del punt de vista íntim."
Si hem de refiar-nos de les cançons del disc, la pàtria de Pau Alabajos és més trista que amable? "No és un disc molt alegre. Però hi hem deixat un foradet per a l’esperança. Amb cançons com “Utòpics, idealistes, ingenus”, si bé ens fustiguem, deixem clar que som persones que estem impulsant projectes. Aquesta cançó neix de la sorpresa que em produeix el fet que hi ha qui empra el mot ‘utòpic’ despectivament. Ser idealista està mal vist, quan en realitat som la gent que intentem fer el món més habitable."
.gif)
