Poden comptar-se amb els dits d’una mà –i en sobren!– els casaments als quals ha assistit Jaume Pla, ‘Mazoni’, i no cal dir que la roba que ocupa el seu armari dista d’aquest tipus d’estilisme. Tot i això, el seu nou disc es titula Fins que la mort ens separi. Després del partit entre l’esperança i l’eufòria que presentava fa un parell d’anys amb Eufòria 5 – Esperança 0, ara salten al camp dos nous jugadors. L’univers interior s’ha de batre en duel per fer-se sentir en el món exterior. Qui guanyarà el matx?
Amb un títol de referències tan clàssiques, la pregunta és obligada: Mazoni creu en l’amor per sempre? “No! He posat aquest títol per diverses raons. La primera, perquè el considero força anacrònic: avui en dia ja no cal que et separi la mort, ja et separes tu abans. La idea de l’amor com una cosa que es realimenta i sempre creix la veig molt complicada. Sobretot en una generació que està més preocupada per satisfer els seus interessos que no els del seu entorn: que prefereix no tenir fills per mantenir el seu estatus de vida”.
Mazoni divideix les cançons del seu nou disc en tres tipologies diferents: "N’hi ha de desamor (i amor a la vegada), n’hi ha d’altres sobre la mort i també n’hi ha on plantejo històries però, al contrari d’altres vegades, no les jutjo, ho faig sense prendre-hi partit". El músic bisbalenc ha volgut treballar especialment les melodies del seu sisè disc. “És més oníric. Es podria dir que és com un pont entre els tres discos en català i el 7 Songs for a Sleepless Night (BankRobber, 2003). És un retorn als meus orígens, però des de la perspectiva actual: un entremig amb coses de tots dos períodes”.
Mazoni presentarà per primer cop les cançons del seu nou disc a la Casa Orlandai de Barcelona el 9 de febrer, en un concert exclusiu per a vuitanta afortunats lectors d'Enderrock. Les entrades estan exhaurides.
.gif)
