Milladoiro és el primer nom que ve al cap del melòman quan se li parla de folk gallec. De fet, es pot dir que és amb ells que neix el folk gallec, a final dels anys setanta. Des del primer concert que van fer el 1979 a la Corunya, han anat atresorant una llarga carrera i una extensa discografia –més de vint àlbums– que té com a darrer episodi, fins ara, A quinta das lágrimas (Pai Música, 2008), un treball que reforça la línia vocal que el grup, ben conegut pels seus discos instrumentals, ha anat desenvolupant els darres anys.
A quinta das lágrimas gira entorn de la històrica relació entre Galícia i Portugal a partir de la llegenda d’Inés de Castro, una gallega que el segle XIV va fer trontollar la corona de Portugal amb els seus ulls blaus i fins i tot va ser coronada com a reina quan ja estava morta. A partir d’aquesta terrible història, per l'últim projecte de la històrica formació desfilen les cèlebres càntigues d’Alfons X el Savi, cançons trobadoresques i antics romanços, el gran cantautor lusità del segle XX José Zeca Afonso i també musicacions dels versos de Fernando Pessoa, Camoes i Alvaro Cunqueiro.
Les peces d’aquest darrer àlbum de temàtica històrica –que podríem comparar perfectament, en el camp de la nostra cultura, amb les millors cantates d’Al Tall–, i també les més carismàtiques del repertori del grup gallec, sonaran a L’Auditori de Barcelona en un dels plats forts d’aquest 24è festival Tradicionàrius 2011.
.gif)
