Saludar l’aparició d’un nou canal de comunicació amb un article d’opinió és per força una declaració d’intencions en tota regla. Podria explicar per què fins ara no hem creat el primer diari digital musical en català o quines podrien ser les conseqüències de les retallades en cultura i mitjans de comunicació arran de la crisi… però no ho faré. Només avançarem si som capaços de mirar endavant, i de pensar –com deia el poeta Martí i Pol– que tot està per fer i tot és possible.
Gairebé vint anys després d’haver llançat al carrer el primer número d’Enderrock, i amb cinc capçaleres especialitzades musicals al mercat –o a punt de sortir– dedicades al pop-rock, el jazz, el folk, la clàssica i la indústria musical, aquesta marca de capçalera s’ha convertit en referència de la música catalana. En vint anys hem vist néixer i morir moltes bandes, grans nits d’èxit i també severes sensacions de fracàs a l’escena musical catalana. Ara, en canvi, vivim un dels millors moments de la música en català, 'un moment històric' es podria titular si busquem una similitud amb els resultats del Barça de Guardiola.
Cada generació ha pogut viure la cresta de l’onada d’una explosió musical. Als anys seixanta, la Nova Cançó va ser el moviment cultural i musical català més important de tots els temps, vinculat a una protesta social, política i cultural contra la Dictadura. El ‘rock català’ dels anys noranta va ser la resposta a la movida madrilenya –i també catalana per osmosi– a càrrec d’uns quants grups pioners nascuts a comarques i de milers de joves que volien cantar i escoltar cançons en català. I a la primera dècada del segle XXI, la revolució social i cultural que engloba la nova escena musical és internet. Les xarxes socials i les noves maneres d’accedir a la informació i a la música han fet possible l’eclosió del nou pop català. Perquè, al cap i a la fi, tots aquests grups –des de Llach fins a Sopa o Manel– el que fan són ‘cançons d’ara’. Perquè cada generació, i cada revolució, té la seva banda sonora.
Per això des d’Enderrock també hem entès que cal iniciar un procés radical d’hibridació, crear els mecanismes per a una revista híbrida, en paper i digital, com a publicació periòdica –centrada en uns continguts i un tractament gràfic més profund d’anàlisi i reflexió– i com a diari digital multimèdia a internet –apostant pel periodisme 2.0 i amb una presència plena i destacada a les xarxes socials–. I els resultats són increïbles: en només una setmana hem triplicat les visites (4.000 diàries d’usuaris únics), hem assolit un trending topic amb les piulades del concert d’Els Amics al Palau de la Música i s’ha demostrat la fidelitat de milers de seguidors que accedeixen a www.enderrock.cat des de casa a través de Facebook i Twitter.
En definitiva, som davant una nova manera d’entendre el periodisme i la música, però sense perdre l’essència amb la qual vam crear fa dues dècades el projecte Enderrock: informar i difondre l’escena musical nacional des d’una òptica catalana i fer-ho amb un compromís crític i responsable amb la música, la cultura i el país.
.gif)
