L’home pot ser molt tossut. La fascinant pervivència del català a la ciutat sarda de l’Alguer, on els vaixells del rei català Pere III van desembarcar el 1354, mostra com la continuïtat d’una cultura que es basa, abans de res, en la voluntat de la pròpia comunitat. La història de l’Alguer, i més concretament la de la seva música popular, des del segle XV fins a l’actualitat, protagonitza La cançó catalana a Sardenya, el concert que el cantant Claudio Gabriel Sanna oferirà al Tradicionàrius, i que és de fet una actualització del projecte realitzat amb la seva antiga formació històrica algueresa, Càlic.
“A través de les seves cançons, i d’algunes anècdotes, anirem veient com evoluciona la societat algueresa: les antigues balades medievals, la influència napolitana a través de la immigració, l’arribada de la cultura italiana amb la unificació, els cantautors dels seixanta i la feina fonamental de Pino Piras, que incorpora la vida quotidiana i la ironia”, anuncia Sanna, que precisament acaba de dedicar a Piras el magnífic treball en forma de CD +DVD Un home del país (autoeditat, 2010), juntament amb la cantant del grup sard Chichimeca, Claudia Crabuzza.
Comentant el repertori que oferirà al CAT, Claudio Gabriel Sanna va més enllà i deixa anar una teoria contundent: “L’alguerès ha estat una llengua oral, no hi ha hagut literatura. Si no hagués estat per la música, no crec que l’alguerès hagués arribat fins avui”. A Barcelona, Sanna es presentarà en trio, acompanyat de Josep Maria Cols (piano i acordió) i d’Àngel Vargiu (clarinet) per tal de presentar les cançons amb uns arranjaments senzills i immediats.
Després del concert de Sanna, al CAT hi haurà ball amb Calamus, grup del Laci que recrea el repertori popular lligat a la zampogna, el parent italià del nostre sac de gemecs.