“La cultura popular i tradicional és considerada arreu del món com un dels elements que configuren i defineixen la personalitat col·lectiva dels pobles.” Aquest és l’encapçalament de la Llei de Cultura Popular que aprovà el Parlament balear el 12 de març del 2002. Han passat vuit anys i els agents culturals encara esperen que el Govern Balear desenvolupi la norma amb un reglament. La cultura popular, malgrat considerar-se ‘element clau’, coixeja per totes bandes si depèn del suport de l’Administració pública.
L’excepció s’ha produït a Palma amb la reinauguració el passat 19 de novembre del Teatre Mar i Terra, un espai escènic situat al barri de pescadors de Santa Catalina que, després d’haver romàs tancat durant més de quaranta anys, torna a obrir les portes amb la mirada fitada en la cultura popular. Si bé no serà un centre exclusiu per a les activitats d’arrel tradicional, l’antic casino palmesà acollirà la futura Aula Folk i el centre de documentació de cultura popular, dues reivindicacions històriques. Tot i que el projecte està en fase embrionària, la iniciativa s’inspira en el consolidat Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona, i té com a objectiu convertir-se en espai de referència. No només de Palma, sinó de Mallorca. L’interès dels ciutadans envers aquest espai quedà palès no només el dia de la inauguració amb una gran festa a la barriada, sinó també durant la celebració de la Setmana de Cultura Tradicional, dedicada enguany als sons de les Illes.
Les 152 localitats del Mar i Terra quedaren petites el 20 de novembre amb la primera activitat nocturna de la Setmana: la presentació del llibre Toni Roig, un trobador del segle XXI, de Manel Martorell. La presentació i el concert posterior de glosa musicada s’hagué de repetir dues vegades perquè els assistents poguessin entrar a tongades. No hi cabia tothom, però ningú es volia quedar sense veure’l. El cantautor Biel Majoral i el glosador Mateu Xurí optaren per repetir l’acte: la demostració fefaent de l’interès que té la cultura popular a Mallorca i la necessitat de tenir un espai físic per acollir aquestes activitats.
La Setmana de Cultura Tradicional arriba al Mar i Terra després de pidolar per diferents espais de Palma sense una ubicació concreta. Ara, a la fi disposarà d’un espai fix. Però el teatre de Santa Catalina ha d’anar més enllà, ha de ser seu de les activitats de les associacions i grups d’arrel tradicional palmesans, vertaders garants de la cultura. Hauria d’esdevenir un indret on hom pugui recalar sense complexos, sense perdre de vista que aquest espai també forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Explica la llegenda que el 1901 sonaven els primers acords de la sarsuela De la tierra al sol quan Jules Verne s’asseia en una de les cadires del teatre. La suposada visita de l’escriptor al Teatre Mar i Terra aporta un aire llegendari que s’avé a la perfecció amb la seva funcionalitat.
Ara bé, la realitat històrica fou molt més crua. L’edifici Mar i Terra alçat l’any 1898 ha tingut funcions molt diverses. Va néixer com a casino i banys, es convertí en un emblemàtic teatre de barriada, per passar anys després a ser centre d’ensenyament: l’anomenada Universitat de Santa Catalina, un títol atorgat pels mateixos veïns d’aquella humil barriada. La darrera funcionalitat fou la de menjador social, fins que es convertí en un munt de runes. Els frescs que lluïen sobre l’escenari de Jules Verne aquell l’any 1901 es convertiren en brutor, enderrocs i goteres, fins que fa tres anys s’iniciaren les tasques de rehabilitació. L’escomesa no fou gens senzilla, però ara ja és una realitat.
La tasca no acaba aquí. Cal dotar de contingut la programació del Mar i Terra, a més d’iniciar el camí de la futura Aula Folk amb garanties de continuïtat. No podem oblidar que la seva reobertura és un petit pas. La Llei de Cultura Popular és encara buida de contingut i els estudis de música tradicional del Conservatori Superior de Música de les Illes resten sense l’homologació pertinent de l’Estat. Uns esculls que cal tenir ben presents per aconseguir normalitzar una cultura sòlida lluny de folklorismes i homogeneïtzacions.
[Article publicat al número 20 de la revista Sons de la Mediterrània]
.gif)
