
Enderrock: Com és que has triat fer una versió per al primer senzill i videoclip ("La quiero a morir")?
Pau Donés: D'entrada, és la cançó del disc que havia despertat més curiositat. Tot i que a la Tronco Records no seguim una política de singles, havíem de fer un vídeo i aquest ens va semblar bé.
EDR: Curiosament, el disc ¿Y ahora que hacemos? comença amb "¡Yep!", una cançó amb un so més rocker i elèctric. És la teva reinvenció?
P.D: No. Nosaltres sempre hem estat molt rockers. És a dir, hem fet música mestissa durant quinze anys, però sempre des de l’enfocament del rock. Ens és molt fàcil ser rockers; ens sentim molt còmodes en aquesta tessitura. Amb el disc ja es pot entreveure. Si ens veus a l’escenari, és molt fàcil d’entendre-ho.
EDR: A cada disc et sents amb crisi creativa? De quina cançó estàs més content en aquest nou disc?
P.D: Crec que no hi ha moments per compondre, ho fas quan tens coses a dir. ¿Y ahora qué hacemos? és la pregunta del milió. Quantes vegades ens la fem cada dia? Respecte a les crisis creatives, crec és una qüestió d’inquietud, i jo sóc un inquiet-hiperactiu-voyeur-eixelebrat. Vull dir que sempre estic 'ON'. No tinc gaires problemes creatius, sinó moltes coses a dir i molta afició per la meva feina, que també és el meu hobby i la meva vocació.
EDR: Per què has convidat estrelles com Alejandro Sanz, Carlos Tarque, Joaquín Sabina i Antonio Orozco?
P.D: Per fer lluir les cançons. Perquè són amics, gamberros, i tenen talent. Perquè no concebo la música sense compartir-la. I perquè m’agraden aquests músics.
EDR: Què t'han ensenyat o has compartit amb ells? Et sents tan 'calavera'?
P.D: Moltes coses. Algunes inconfessables. I sí, efectivament sóc un tipus bastant “calavera”. Vaig escriure la cançó fa uns anys i li vaig dir al Joaquín que si no era amb ell no la gravaria mai. I ara ja ho veus. De tota manera, tots tenim a dins un “calavera”, alguns més amagat que els altres.
EDR: Quines coses sents que 'vas fer malament' en el passat?
P.D: No moltes, però sí que n’hi ha alguna que la canviaria si la pogués tornar a fer.
EDR: La cançó que tanca el disc és una manera d'expressar tot el que passa a un músic famós? De quina manera se sent bohemi encara Jarabe de Palo?
P.D: Ser bohemi per a un músic és una conseqüència de la nostra vida anàrquica i dissoluta. Vivim desoganitzadament. No tenim ni dissabtes ni diumenges… o sempre és dissabte i diumenge. “Breve historia de un músico persona” és un bon reflex del que ens passa als músics més o menys populars. Vivim sota la pressió de la popularitat, i això és una merda, que ningú es confongui.
EDR: Com funciona Tronco Records? Per què et crees la teva pròpia oficina?
P.D: La Tronco Records és la discogràfica més petita, creativa i enrotllada del món mundial. La vam muntar perquè volíem ser lliures de fer el que el nostre cervell i el nostre cor ens digués. Som petits però molt professionals. I a més a més ens ho passem molt bé.
EDR: Quina és la teva opinió o posició sobre el que es diu de la Ley Sinde i la SGAE?
P.D: Defensen els nostres interessos. Vull dir els dels intel·lectuals, músics, artistes, guionistes, pensadors..., tots els que, amb les nostres cabòries, ens dediquem a fer la vida dels altres una mica més agradable, i la d’alguns una mica més incòmoda, perquè no tenim pèls a la llengua, perquè som populars i quan ens hem de queixar, ens queixem per boca de tots.
EDR: Jarabe de Palo va cantar amb Gertrudis ("Ara vinc d'enlloc") en català, i també a la Marató ("Em sento bé")... T'has plantejat mai fer un disc en català o cançons pròpies en català?
P.D: De moment no.
EDR: El futur de Jarabe de Palo continuarà a la carretera i d'hotel a hotel? On no has anat i t'agradaria arribar?
P.D: Ser músic d’orquestra, que és el que em considero, va de viatjar, de dormir poc, d’hotels, de furgoneta, de Berlín, d’Avinyonet de Puigventós, de Nova York, de Buenos Aires i, molt de tant en tant, de casa. El meu viatge preferit? A casa. Hi ha vegades que arribo i m’he d’esperar un ratet a baixar de la furgoneta. No tinc clar que la Pepi (gossa San Bernat de 70 quilos amb força mala bava) encara em conegui.






.gif)

