Enderrock: Què sabies de Patti Smith abans de saber que tocaries amb ella?
Jordi Marquillas: Òbviament es tracta d'una de les grans icones de la música rock, com a tal coneixia la seva història a grans trets, sabia de la seva faceta com a poeta i conexia els temes més famosos de la seva discografia. Tanmateix val a dir que no m'havia interessat mai en profunditat per la seva obra, cosa que no cal dir que ha canviat radicalment.
EDR: Com vas anar a parar a tocar al concert de Patti Smith?
J.M: Al llarg dels anys excercint com a músic –tot i no ser professional– he anat coneixent molta gent en aquest món. El meu bon amic Albert Solà, bateria de Las Sombras i de Soberanos, és qui em va posar en contacte amb el road manager de Patti Smith, que cercava un violinista que no requerís necessàriament una partitura i sapigués improvisar per al concert de dilluns al Palau.
EDR: Coneixes el xel·lo allà mateix, el tal Sasha. Com es deia?
J.M: El xel·lista és Sasha Agramov, d'origen israelià. Un magnífic músic amb una sòlida formació. Desconec per on va venir ell, espero saber-ho aviat ja que ens hem intercanviat les dades de contacte i els respectius cedés dels nostres projectes personals. Desitjo i no descarto que acabem col·laborant d'alguna manera en un espai de temps no molt llunyà.
EDR: Et trobes per primer cop la Patti a les proves de so. I us diuen que improviseu... van triar les cançons que tocaríeu amb ells a les proves de so?
J.M: Efectivament, coneixo la Patti durant la prova de so. Jo vaig demanar amb anterioritat que m'indiquessin quins temes faríem per poder-ho preparar. Em van passar la nit anterior tres títols, dels quals només en vaig fer dos (“Wild Leaves” i “Because the Night”), però durant l'assaig ens van afegir dos temes més dels quals em sonava “It's a Dream” de Neil Young. La falta d'assaig és un risc però estic convençut que aporta molta ‘frescor’ a la música.
EDR: Alguna reflexió final de l’experiència: què representa ara per a tu Patti Smith?
J.M: Per mi va ser un regal poder compartir l'escenari amb aquesta gran artista. I agraeixo profundament la confiança que va dipositar en mi (i el xel·lista) sense coneixe'ns de res, d'aquesta manera ben segur que va fer sortir el millor de nosaltres. Com ella va dir, és la força de la música, que converteix els estranys en amics.
Aquí podeu llegir la crònica de l'esdeveniment que Marquillas ha fet a Facebook.
.gif)
