Fragment de la crònica al Facebook de Jordi Marquillas

“Va passant l'estona i arriba ella. Patti Smith. Vestida de la seva forma habitual pel que he vist a Youtube. Amablement s'acosta on estem asseguts, primer li dóna la mà a en Sasha, acte seguit, em saluda a mi, i mentre em dóna la mà trepitja el cable del micro del company, i fa un estrèpit. “is it me who made this noise?”. Em temo que si, noia. Segueix agafant-me la mà mentre mira els tècnics i repeteix dos o tres cops la pregunta, amb cara de saber-li realment greu. El road manager em diu “jordi, this is an explosive meeting, haha!!”. Em sento una mica pop en un garatge, sembla que sóc l'únic català, fins els tècnics de so em parlen en anglès. No sé quanta estona em va tenir agafada la mà.
Ara ella prova el so amb el seu micròfon, i tot seguit comença l'assaig. Aquí tallo amb els dubtes, i començo a gaudir el moment. Anem passant els temes mentre ens expliquen una mica més què esperen que fem. Improvisar, segur. Hi ha un tema que jo no toco, però me'n posen un més dels que em van dir. El primer èxtasi, tocant “Wild leaves”. Patti em demana que a partir de la 2a estrofa faci un crescendo fins el final, que toqui “like a gipsy”. I que no li deixi espai a la seva veu. “You are the fire!”. Doncs si vols foc, que cremi el Palau!

19:48. Final de l'assaig. Alea jacta est, és a dir, que sigui el que déu vulgui...
Ara toca passar temps als camerinos. Piquem quatre coses en un càtering bastant pobret, m'esperava més... Parlem una mica, anem escalfant dits de tant en tant. Un parell de trucadetes per fer córrer el rellotge, no m'imaginava que es fes tan pesada aquesta estona.
A la fi, sona el timbre, i de sobte sento que em criden. Però si jo no entro fins més tard! És clar, sóc l'únic català... Patti em demana: “Please, how can I say in catalan I'm happy to be in Barcelona?” Li dic, ella ho intenta repetir, però ja veig que no serà fàcil, fem tot el camí fins a l'escenari repetint “Estic moooolt conteeentaaaa...” -Stick maaal cntentaa -”D'estaaar” -”dastàaa”, bla bla bla.
Tot just treu el nas per la porteta cap a l'escenari i el públic ja l'ovaciona. Ja veig que això serà oli en un llum. Quin privilegi que tinc! Segueixo els primers temes des de la porta lateral, esperant el meu torn. M'adono que no són virtuosos graduats a Berkeley, però, com camina aquella música! I la gran artista apareix, com s'imposa amb la seva veu, com enganxa i arrossega l'audiència amb gran magnetisme.
Van passant els temes, fem compte enrere. De tant en tant vaig tocant una mica sobre la música que arriba de l'escenari per escalfar els dits, resulta que m'han donat tot el protagonisme instrumental al primer tema que he de tocar...

Arriba el gran moment, cal entrar trepitjant amb força, és la meva gran oportunitat, el meu moment. Apreto el puny, i... endavant! Patti Smith porta en un paper el nom del meu company cellista i el meu. Els llegeix com pot, entre les rialles de la gent. S'acosta a preguntar-me si ho ha dit bé. “Sure, you did very well!”.
Es fa silenci. Toca començar. En aquell moment ressonen amb força les paraules de Patti Smith, la gran Patti Smith dins del meu cap. Al final de l'assaig ens ha mirat a Sasha i a mi i ens ha dit que tot sortirà molt bé, només pot sortir bé perquè tots estem en una mateixa cosa, i ens uneix la música. Ens transmet tota la confiança. I... you are the fire!

Agafo l'arquet, ens mirem amb els músics, i comencem a omplir l'aire de vibracions musicals, ja no hi ha marxa enrera. Em deixo anar, que flueixi la música i siguem tots un. Després de dues estrofes, ella deixa el micròfon, i em toca a mi fer el meu paper privilegiat. M'adono que s'ha girat, és a un parell de metres davant meu i em mira amb un gest de complicitat i energia. Quins segons de plenitud, de joia...
S'acaba el tema, fem “It's a dream” de Neil Young. Doncs si, it's a Dream. Després, “pissing in a river”, aqui no toco. Només escolto, contemplo, m'omplo.

Quan sona en el piano la intro de “Because the night” torno a agafar l'arquet per participar en aquesta peça històrica. I per últim “People has the power”, pura energia, públic dret, comunió total, festa.
S'ha acabat. Sortim tots de l'escenari. Hi torna el trio per fer els bisos, moment per tornar a contemplar l'espectacle, per intentar retenir tot el possible a la memòria.
Quan surten novament de l'escenari, els músics ens abracem, ens donem les gràcies mútuament. Patti fa cara d'exhausta, ens somriu, i enfila cap el camerino.
Moment per relaxar-se, recollir, picar alguna cosa, i... intentar fer-se la foto. “Thank you Patti, you are wonderful”, em surt de l'ànima. Tot seguit marxa cap a l'hotel. ”

Historial de Jordi Marquillas:
Jordi Marquillas es va formar en violí clàssic amb el mestre Xavier Turull i a l'acadèmia Ars Nova de Maria Canals. L'any 1988 va entrar a formar part d'un grup d'animació infantil, els Atzucac, on va començar a aprendre a improvisar i on va ampliar el seu estil cap a sons folk i country. Amb aquest grup van recórrer tot Catalunya durant molts anys fent animació i posteriorment creant un espectacle de danses tradicionals. En paral·lel va formar el grup de pop-rock Local 45 com a cantant i compositor dels temes, recollint força bones crítiques. Després ha passat per diverses formacions, on ha tocat amb gent com l'acordionista Dani Violant o el teclista Santi Mas.
Del 2003 al 2006 va formar part del grup de rock progressiu L'Herba d'Hamelí, que aleshores tenia una vessant més folk. Van editar dues maquetes, en la segona va composar dos dels temes.
Entre altres coses també ha gravat violins en diferents projectes entre els quals destaca el tema"Aphrodite" de Love of Lesbian, ha fet la producció musical d'un disc per una cantautora del País Basc i ha fet diverses col·laboracions en directe amb altres formacions pop, folk i d'animació infantil. Puntualment ha col·laborat en obres de teatre, com a violinista i també com a compositor.
Actualment està preparant el musical "Working" del que es faran 7 funcions el mes de maig a Sant Vicenç dels Horts. També treballa desenvolupant un projecte personal de música instrumental i acústica que espera veure la llum l'any vinent, amb influències tipus Nightnoise, Alasdair Fraser o Yann Tiersenn.