.jpg)
En un ambient submarí i envoltat de pops i taurons, Manel avança els principals ingredients del nou treball per als lectors de l'Enderrock: lletres de tarannà costumista de Guillem Gisbert i músiques ben treballades, decorades amb veus convidades i una coral. Després d'Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008), el disc que va suposar l'inici del 'fenomen Manel', arriba el torn d'escoltar les noves cançons del grup que ha revolucionat el pop cantat en català.
És el disc més esperat de l’any. L’angoixa, però, encara rosegarà els seguidors de Manel fins al 15 de març, dia en què surt oficialment el seu segon disc, un dels secrets més ben guardats del nou pop català. De moment només se n'ha pogut sentir dues cançons, que el mateix grup ha fet públiques per la xarxa: "Boomerang" i "Aniversari". Sobre "Boomerang", Guillem Gisbert explica: "Com al primer CD, el to del disc ha anat quedant segons han anat sortint les cançons. No hi ha hagut voluntat de fer un disc més evocador... Aquesta és una cançó de tornada, que després hem farcit amb la història. Aquest disc tampoc no pretén anar a buscar cap gran reflexió sobre res".
Martí Maymó explica que no s'han sentit pressionats per elaborar 10 milles per veure una bona armadura: "Quan vam deixar de fer concerts, vam tornar a l’ambient de quatre persones que queden ics cops al mes, i que es mostren les idees. Hem tornat a fer el que ens venia de gust fer. Hem funcionat molt igual". Manel són conscients de les expectatives que han generat amb el segon disc. Ho explica Arnau Vallvé: "Estem contents del que va passar amb Els millors professors europeus. I en part tenim l’avantatge que hi ha una expectativa, que no sé fins a quin punt és bo o dolent, però com a mínim hi ha una gent interessada a sentir el segon disc. I això ja és bo. Ara, això no vol dir que agradi, igual que l’altre".
L'entrevista que publica Enderrock està realitzada per Helena Morén Alegret i té fotografies d'Ibai Acevedo. A més, la revista distribueix el primer Dietari il·lustrat del quartet barceloní, amb textos de Ferran Amado i Helena Morén, i amb fotografies de tota la trajectòria del grup de Carles Rodríguez, Noemí Elias i Xavier Mercadé.






.gif)

