Fa uns dies a través d’aquest invent tecnològic anomenat Facebook, el nostre amic, entusiasta, cantant i líder de
La Brigada, Pere Agramunt, ens feia arribar a la gent d’Enderrock un vídeo on l’actor Elijah Wood (
El senyor dels anyells,
Deep Impact...) ens mostrava que té molt bon gust musical i recomanava una sèrie de vinils que, en teoria, havia comprat en una botiga de discos. En un programa anomenat
What’s in My Bag, l’actor ensenyava als teleespectadors la seva bossa plena de vinils dels
Small Faces,
The Raincoats o
13th Floor Elevators, entre d'altres. Però la meva sorpresa va ser majúscula quan en un moment de la seva intervenció recomanava el
Chichonera’s Cat d’
Ia i Batiste, dient que està al cas del
catalan prog-rock, però també em va cridar i molt l’atenció un disc que responia al nom de
Soviet Funk. No sé si el bo d’Elijah Wood és una mica esnob, però em va fer descobrir una autèntica joia per als apassionats de la música que busquen tresors amagats i oblidats. Després d’un treball de recerca i investigació, sembla que el disc el va produir i gravar un tal
Pavel Sysoyev entre els anys 1971 i 1976. Aquest bon home era un empleat de l’anomenada “Comissió Estatal de l’URSS per a la Televisió i Radiodifusió", mitjans de comunicació que estaven controlats per l’Estat.
Sysoyev era músic, productor i tècnic i feia sintonies per a programes de la televisió russa, però quan no el controlaven es dedicava, juntament amb uns quants amics bojos pels sons prohibits, a crear la seva pròpia música tancant-se a l’estudi de manera il·legal fins a altes hores de la matinada fent autèntiques jam sessions.
Malgrat les restriccions que patia la Unió Soviètica, molts músics i ciutadans van tenir accés, tot i que molt limitat, a gravacions de funk nord-americanes, i el mateix Pavel Sysoyev va adquirir una petita col·lecció de discos de r'n'b i de jazz d'un amic, que ho va aprofitar per educar musicalment tota una generació de músics soviètics que van al·lucinar amb la música que es feia als Estats Units.
Aquest grapat de músics de formació clàssica van recrear un so arrelat al funk més pur però també molt proper al jazz-rock i fins i tot al jazz-rock progressiu. Aquest primer volum de Soviet Funk, editat pel segell nord-americà Secret Stash Records, va ser possible gràcies al contacte que va mantenir aquesta discogràfica amb el mateix Sysoyev: es van assabentar de l'existència d'aquestes gravacions que s’havien mantingut oblidades i plenes de pols en algun arxiu de la Televisió Russa, i en qüestió de dies van arribar a un acord per editar-les. Unes cintes amb centenars d’hores de gravació que ara han vist la llum amb Soviet Funk Vol. 1.
Una autèntica descoberta que ens mostra uns quants bojos per la música negra a l’ex Unió Soviètica durant els anys 70, i que en plena dictadura comunista es van saltar totes les restriccions i prohibicions per oferir i mostrar la seva passió pel funk nord-americà.
.gif)
