No ha estat fins al 2011 que Elena Gadel s'ha decidit a publicar un disc en solitari: "No sentia la necessitat de fer-lo. Tenia molt clar que, en el moment que em decidís a treure un disc, seria una cosa pròpia i amb personalitat. Ara em sento prou madura per començar a explicar històries i confessar sentiments d'una manera totalment autèntica", diu la cantant.
En aquest treball Gadel destapa les seves facetes tant de cantant com de compositora: "El registre d'intèrpret m'és molt més familiar perquè fa dotze o tretze anys que m'hi dedico, però per altra banda, tot i que és ara quan m'he decidit a publicar temes escrits per mi mateixa, ja fa molt de temps que existien papers amb lletres i melodies pròpies. És, en gran part, gràcies a Toni Pagès que m'he animat i il·lusionat a fer un projecte com Tocant fusta, que aposta per la creació sense condicions", explica Gadel.
El nom del disc no és una crida a la bona sort, sinó als instruments que donen vida al disc: el contrabaix, el piano, la guitarra espanyola, el caixó flamenc i la percussió... creats amb fusta i responsables d'un so buscat.
El treball respira aires de flamenc: "He de reconèixer que la música m'agrada en general, tant per escoltar-la com per cantar-la, però el flamenc va més enllà pel que em fa sentir. L'he escoltat tota la vida, i ara, tot i que l'estil que fem és pop, m'és inevitable deixar patent la seva empremta".
.gif)
