"Hem arribat a més gent, i això és fantàstic"

ENDERROCK: Ara fa tot just un any que estàveu a punt de publicar Ordre i aventura (Sones, 2010), el vostre darrer disc. Com valoreu els últims dotze mesos?
David Carabén: Ha estat un any fantàstic per a Mishima. Hem crescut molt com a banda i ens ho hem passat molt bé fent el que més ens agrada. Hem viscut moments collonuts, ja fos de cara o d'esquena al públic. Però no he tingut mai la sensació de dir "això no m'hauria pensat mai que em passaria". Des del primer moment que saps que has de pujar a un escenari, pel teu cap hi passa de tot: des de la glòria eterna fins al titànic o patètic fracàs. Però sí que hi ha hagut moments, diguem-ne "clau", per adonar-nos que anàvem per bon camí.

EDR: Quins han estat aquests moments "clau"? 
D.C: El primer, el concert de presentació a la sala Apolo, el 2 de juny. No va ser fins llavors que ens vam adonar que el disc havia estat molt ben rebut pels nostres seguidors. Va ser un concert on el públic ens va transmetre una empenta increïble. El segon va ser un bolo de l'estiu passat, no recordo si va ser a Constantí o Ullastret, en què vaig tenir la sensació que començàvem a tenir un repertori molt eficaç i que la banda sonava sola. L'equip era compacte. Sempre aconseguíem tirar endavant el bolo. Finalment, potser el concert del festival BAM de Barcelona, perquè tocàvem davant un munt de gent, però sobretot perquè tocàvem a la plaça Reial, que, per a més d'un de nosaltres, està plena de magnífics records.

EDR: Mishima pot arribar més lluny?
D.C: Si t'ho mires amb una certa fredor, l'únic que ha passat aquest any és que hem arribat a un major nombre de públic. I això és fantàstic. Però encara podem arribar molt més lluny, almenys artísticament. Tenim dos nous membres al grup. Encara noto que millorem a cada bolo i a cada assaig. Però les fites són les de sempre; bàsicament, trobar una millor manera de dir les coses.

EDR: No serà el primer cop que us enfronteu a l’escenari del Palau de la Música. Què se sent en aquest espai?
D.C: Primer et corprèn com d'espectacular és, arquitectònicament parlant. Després, té una història fantàstica al darrere. I, finalment, la disposició del públic crea una sensació de calidesa molt peculiar al músic.

EDR: El 2009 ja vau actuar al Palau telonejant Facto Delafé. Ara toqueu com a cap de cartell amb Senior i el Cor Brutal com a teloners. Per què ells?
D.C: Vam sentir el seu disc i ens va semblar això, brutal. A més a més, vam tenir la sensació que té una manera semblant d'entendre la música. Està preparant un nou disc i crec que pot agradar molt a la gent que vingui a veure'ns al Palau.

EDR: Formeu part del cicle Bandautors al Palau. T'identifiques amb l'etiqueta?
D.C: En realitat no crec que calguin etiquetes per definir una banda que cuida les lletres. Però potser no és exactament això el que vol dir l'etiqueta del bandautor. No ho sé. Però és igual. Crec que totes les bones bandes, qualsevol individu que compon una cançó, ho ha de fer, això de cuidar les lletres. Ho ha de fer per nassos. Si no ho fa les seves cançons són una merda.

EDR: Prepareu alguna cosa especial per al concert?
D.C: I tant! Moltes. Però aquí, evidentment, no et penso dir ni piu.