'Tangram', millor disc de jazz per la crítica

Manel Camp (piano), Matthew Simon (trompeta), Horacio Fumero (contrabaix) i Lluís Ribalta (bateria) són els artífexs del disc Tangram (Temps Record, 2010), que ha estat distingit per la revista Jaç amb el premi de la crítica. És el tercer disc que signa aquesta formació, després dels títols Enyors (Picap, 2004) i Tornassol (Picap, 2010), i l'obra que exposa millor el nivell de conjunció i maduresa que ha assolit aquesta formació. Manel Camp (Manresa, 1947) és un músic, compositor i director musical de llarg recorregut que s'ha prodigat en terrenys molt diversos de la creació sonora, des dels territoris clàssics fins als populars, tradicionals i jazzístics. Tot i la seva formació clàssica, es va iniciar en el món del rock experimental i progressiu amb el grup Fusioon, al costat del bateria Santi Arisa en els primers temps de l'anomenat so laietà. Durant deu anys es va convertir en el responsable musical de l'obra de Lluís Llach, amb qui va signar discos que són clàssics absoluts del gènere, com Viatge a Itaca (Movieplay, 1975) i Campanades a morts (Movieplay, 1977), entre molts altres. Dins aquest mateix registre ha treballat per a altres primeres figures de la cançó, com Joan Manuel  Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell i Joan Isaac. Paral·lelament, també s'ha especialitzat en el camp de les bandes sonores de pel·lícules i en les músiques tradicionals per a ball, i sempre s'ha mantingut en contacte amb el llenguatge del jazz. En aquesta paracel·la ha destacat el seu afany per concedir al jazz una identitat pròpia associada a la seva identitat mediterrània i europea. Les composicions de Tangram són el màxim exponent d'aquest propòsit.