“Quan et fan coses com les que ens estan fent... abans la gent reaccionava. Ara no: la gent té una tele de 24 polzades, el sofà i un sou de merda per anar pagant les coses, i la resta no li importa”, reclama Carles Sendra, cantant de The Gruixut's. Tenen una llarga llista de greuges i reclamacions, i les transmeten amb un grapat de cançons. Un exemple? “Sitiat al cul del món” és un tema que va néixer després de les nevades d'ara fa un any, que van deixar un bon gruix de l’Empordà sense llum durant uns quants dies: “A un país del primer món, ho trobo lamentable per no dir patètic. I després què han fet? Apujar un 30% la llum! Gràcies... I ho fan i a la gent no li importa”, se sulfura.
Les seves cançons neixen de l’acidesa que els acompanya al dia a dia, coses que els han passat darrerament: “En aquest país estan passant coses molt heavies últimament! Ens estan retallant tots els drets de seguretat social; no tindrem pensions, haurem de pagar-ho tot, creixen els aturats, és un ambient... com per anar fent cançons d’amor! El punk de què va sorgir? De la mala llet!”, diu. I creuen que això té a veure amb una actitud molt habitual entre els ciutadans catalans: “Quan t’estan putejant, en lloc de fotre’ls un cop de puny al mig del nas, deixes que te’n fotin tres o quatre més! I sempre és igual... al disc hi ha una cançó, "Avui me’n vaig de casa”, que és independentista, però ja sabia que no ho pillaríeu (riu). És un símil amb una relació: tot el dia m’has estat putejant, m’avorreixes, et fots de mi, però al final del dia, com que pagues, sembla que no passa res. I en aquest país ens està passant això. Sembla que per parlar català molestem la gent. Els de la nostra quinta ens estant fustigant. El que han fet ara els bancs, ho fan a l’època dels punkis, i estaríem tots cremant caixers! I nosaltres els donem les caixes també...”.
Després de Normalitzem el rock’n’roll (RGB Suports, 2009), les noves cançons són del mateix estil o parlem d’una nova era? "Una nova era tampoc ho podríem dir, però el concepte és diferent. Ara som quatre, hem perdut el que era el guitarra solista.” Sí, l’Albert Serrano ha deixat el grup per dedicar-se a la seva carrera en solitari, i el quintet ha passat a quartet. El resultat: “Hem tret solos espectaculars de guitarra i hem fet el que sabem fer”, afegeix Sendra. El que saben fer, ho tenen clar: riffs canyeros, molt de soroll, jugar més amb les guitarres i les lletres.
.gif)
