.jpg)
A Per marcianes, Miquel Gil treballa amb els seus ingredients preferits –corda mediterrània, poesia contemporània i una veu única–, però potser és el disc on hi ha una presència més decidida del Miquel Gil lletrista i on s'ensuma un cert esperit llibertari. "Ja m’he adonat que el percentatge de lletres pròpies ha augmentat! –comenta al respecte el cantaor de Catarroja–. No he deixat de banda la fórmula de musicar poetes joves, però potser tenia més coses per explicar..."
L'extraordinària composició "De la mar" dedicada a la lluita de les dones del Cabanyal, el romanç "La Cileta" per rumba i amb Bikimel, una adaptació del poema "Ferida" i la desacomplexada "Per marcianes" són les peces que el músic ha escollit per encartar amb la revista Sons. Així les veu ell:
1. "Per Marcianes": "Un tango per la de l'u? Sí, un poquet van per allí les coses. Si l’havanera ‘es un tango que sabe a mango’, que deia Carlos Cano... No, en realitat el concepte ‘per marcianes’ més que res és una declaració de principis, de com et situes davant del patrimoni musical tradicional. Jo crec que cal situar-s’hi sense cap més límit que la pròpia imaginació. No t'has d’encotillar dins aquest tipus de músiques, sinó fer-les conviure amb la teva realitat musical, amb el que tu sents i amb el que tu creus a nivell estètic. És un crit per demanar llibertat en el món de les músiques tradicionals, encara massa dominades pels puristes, per aquell sentiment que el codi tradicional és una cosa de pedra-marbre, inalterable, inamovible, davant la qual cal presentar armes. No es pot tocar res, si no sembla que estàs traint no sé què i no sé a qui... Això és un posicionament per ser imaginatius i utilitzar aquestes músiques pel que val la música: per viure i per viure una mica millor!".
2. "Ferida": "M’estreno amb un poema d’Enric Montforte, un poeta que viu a Alcàsser però és de Catarroja com jo. Per què trio aquests poemes? Perquè m’agraden, perquè em commouen, m’emocionen, m’agraden quan els llegeixo, els veig la musicalitat i començo a estirar el fil i treballar".
3. "De la mar": "És un homenatge a tota una gent que lluita a contracorrent en una societat com és la valenciana, on els mínims democràtics estan constantment en perill: tot depèn del líder. Si ara ha de tancar TV3 la tancarà, si ara ha de tancar televisió de Gandia, la tancarà... Si el panorama de la TDT valenciana s’ha convertit en una TDT Party, per dir-ho d’alguna manera [en referència al nord-americà Tea Party]!... És un homenatge a la gent que al País Valencià somia un futur millor i fa coses, davant una classe política que ofega i no deixa viure amb tranquil·litat".
4. "La Cileta": "Vaig conèixer alguna gravació de la Vicky [Bikimel], just quan anava pegant-li voltes a “La Cileta”. “La Cileta” es va precipitar en un sopar amb el director de cinema Toni Canet, un molt amic, que em va dir 'tinc ganes de fer gimnàstica, et regalo un videoclip'. Ell ara està empastrat en un nou projecte de pel·lícula i l’home tenia ganes de fer gimnàtica. Li vaig passar el material, maquetes de les cançons noves. I és clar, “La Cileta” és un romanç, per tant té un guió. Els romanços i el periodisme quasi que són la mateixa cosa, conten històries. En Canet, quan va veure el romanç, va veure el guió del clip, i li va fer gràcia. Aquí vam posar la directa, pensant en un àudio potent per fer un videoclip. Havia escoltat la Bikimel i m’agrada molt la Janis Joplin aquesta, amb aquests trencaments de veu, de veu femenina forta, contundent. I ens vam posar en contacte amb la Vicky, es va deixar enganyar, i ala, a l’atac!
Miquel Gil presentarà el repertori de Per marcianes a la propera edició del festival BabelMed de Marsella, el 24 de març. El 20 de maig cantarà al CAT de Barcelona, i el 21 d'octubre tornarà a la capital catalana, aquest cop amb el disc sota el braç, per actuar a L'Auditori.
Aquí podeu escoltar "De la mar", il·lustrada amb fotografies de Juan Miguel Morales:
.gif)
