El jazz no té la facilitat d'antuvi a l'hora de generar grans estrelles que brillin amb llum pròpia i que, distingits de la resta, es converteixin en referents a seguir per les generacions futures. Un dels últims noms que s'han consagrat mundialment a través del llenguatge de la música improvisada és el pianista novaiorquès Brad Mehldau. Més enllà d'una tècnica impecable i d'una personalitat única, Mehldau és un músic del seu temps que reuneix en el seu estil el mestratge de clàssics de l'era moderna com Bill Evans i Keith Jarrett, entre molts altres. Nascut a Florida l'any 1970, tot i que a les seves biografies consta com a primer disc oficial seu el treball Introducing Brad Mehldau (Warner, 1996), convé remarcar que els primers enregistraments discogràfics de la seva carrera els va realitzar a Barcelona. El segell barceloní Fresh Sound, dins la seva col·lecció New Talent, es va fer càrrec de les publicacions dels discos When I Fall in Love (1995), signat per Mehldau-Rossy Trio, i New York-Barcelona Crossing (1996-1997), on a més de Jordi Rossy (bateria) i Mario Rossy (contrabaix) figura la participació del saxofonista valencià Perico Sambeat. Uns anys més tard establiria el trio amb el qual es consagraria internacionalment acompanyat pel mateix Jordi Rossy a la bateria i Larry Grenadier al contrabaix. Actualment Jeff Ballard ocupa el lloc de Jordi Rossy, i el pianista alterna les actuacions a trio amb els concerts a piano sol i gravacions amb cantants líriques com Anne Sophie Von Otter.
.gif)
.png)
