'Un tal jaç' investiga el pianisme de Lluís Vidal

Els descobriments del detectiu Felip Marco a la recerca d'Un tal jaç aporten aquesta setmana el testimoni principal del músic Lluís Vidal (Barcelona, 1959). Compositor, arranjador i pianista, Vidal respon a les preguntes de l'investigador amb relació a la seva darrera obra, el disc Mompiana (Contrabaix, 2010), i també dóna detalls de la seva personal relació amb el jazz. Entre altres aspectes, opina que el nivell dels músics que conreen el jazz a Catalunya no havia estat mai tan alt, però afegeix que el que més els convé és projectar-se amb una personalitat pròpia que els distingeixi. Dóna validesa a l'etiqueta del jazz català i afirma que no és fantasia poder viure en aquest país dedicant-te al jazz. En el registre de proves sonores, al programa es fa esment de novetats com el nou disc de Celeste Alías –La veu de la guitarra (Kay Estudios, 2010)–, la fusió d'Aníbal Martínez –Move 7 (Nómada 57)– l'intimisme ètnic de Vinicius Cantuária & Bill Frisell –Lágrimas mexicanas (Naïve, 2010)– i la magnificència de Wynton Marsalis, amb la seva composició dedicada a la ciutat alabesa on té una escultura i als festivals d'estiu de la qual ha estat un habitual: "Vitoria suite". Les perquisicions també han portat el detectiu Marco fins a Granollers, on Lluís Sitjes informa sobre el setanta-cinquè aniversari del Club de Ritmo de la ciutat vallesana i avança alguns noms del festival, que està previst que se celebri del 13 de maig al 18 de juny. L'actuació del guitarrista Pedro Javier González amb el contrabaixista Horacio Fumero posa el punt i seguit a un expedient on també contribueixen les opinions de Ramon Fossati, Martí Farré, Antonio Narváez i Joan Margarit. Haurem de seguir burxant.