La Companyia Elèctrica Dharma ha fet pública una aturada indefinida. Hem d’entendre aquest anunci com la dissolució del grup?
No. El 2011 fa 25 anys de la mort de l’Esteve Fortuny i hem decidit que ens volíem centrar a homenatjar la seva figura. De moment hi ha dos actes previstos: un que encara s’ha de concretar en el marc de les festes de Sants, que parteix d'una iniciativa popular del barri, i un concert a l’octubre, que en principi serà l'últim. Potser al llarg de l'any farem algun recital més, però serà sempre en clau d’homenatge a l’Esteve. Aquest 2011 la Dharma no farà gira d'estiu, ni tampoc editarà cap disc.
La Dharma és la formació més longeva de la música catalana, amb 37 anys en actiu. Què és el que us empeny a aturar-vos ara?
No hi ha cap motiu concret. Pel moment en què estem, per motius personals i interiors, hem volgut parar durant un temps. Nosaltres funcionem d’una manera molt vivencial i visceral. Ara com ara sabem que el 2011 serà l’última oportunitat de veure la Dharma en directe. El que passarà el 2012 o el 2013 ni nosaltres mateixos no ho sabem. Volem reflexionar una mica sobre el grup. No és que hi hagi cap mal rotllo entre nosaltres, per descomptat. De vegades una aturada temporal pot anar bé, i més després de 37 anys ininterromputs de treball.
Creieu que la vostra proposta musical ja no té espai en l’escena actual?
La Dharma les ha passat de tots colors. Aquest ofici és com una muntanya russa. Hem passat per molts molt àlgids –com omplir el Palau Sant Jordi o fer gires arreu del món– i per altres que, per ics motius, no han anat tan bé. Ara com ara, però, no tinc la sensació que no tinguem el nostre espai, perquè el grup té una personalitat pròpia que el diferencia d’altres bandes, i crec que a Catalunya hi ha un panorama prou eclèctic i hi ha lloc per a tots els estils. Sí que potser en alguns moments no et sents prou reconegut, però això també són sensacions que depenen de cadascú. La Dharma sempre hi és, i potser per això hi ha hagut moments en què alguna gent no ha valorat gaire la feina que hem fet.
En algun moment us heu sentit estancats artísticament?
No creiem que la proposta de la Dharma estigui exprimida o estancada, ni molt menys. De fet crec que ens trobem en un moment molt bo. Amb la incorporació d’en Pep Rius a la guitarra, ara fa cinc anys, o amb les aproximacions al jazz dels últims discos... Artísticament ens sentim molt bé. No crec que estiguem exprimits, al contrari.
Sempre heu tingut l'escalf del públic. Com creieu que rebrà la notícia?
El motiu pel qual ens sap més greu haver pres aquesta decisió és perquè sabem que hi ha hagut una sèrie de persones que sempre ens han seguit. L’escalf de la gent sempre l’hem tingut. La Dharma és un grup molt d’escenari, de directe, i una de les coses que ens sabrà més greu és no trepitjar escenari. Des dels catorze anys que estic actuant. Crec que no fer concerts serà una de les coses més dures que em passaran.
.gif)
