Dius que amb un llapis vermell pots transformar en bonic allò que no ho va ser... És un nou mètode per relativitzar els moments dolents?
A.R: És que el rencor no serveix de res. Fer per fer, li posem un bigoti vermell i ens adonem que no va ser tan dolent. No et serveix de res! Fins i tot de vegades, recordar tampoc serveix... Aquesta cançó té ràbia, que no n’acostumo a tenir. Les coses van ser així, però no serveix entretenir-se amb el que no va ser agradable. Jo sóc d’anar transformant el món en el meu cap, de fer-me bromes a mi mateixa! Veus una cosa al carrer que fa gràcia i ja li busques el doble joc i... Sóc una mica Amélie en aquest sentit, que va pel món reinterpretant la seva vida, posant-hi imaginació. Es tracta de quedarte amb els petits detalls que et fan somriure.
També has volgut cantar a la ‘vie en rose’ amb la teva particular “Chanson d’amour”...
A.R: No és ben bé d’amour! Aquesta diu: ‘Jo també vull ser una cançó d’amor, siusplau! Deixeu-me-la fer!’. Dic frases d’aquestes típiques, que si ella l’estimava com la lluna estima la nit o que eren dues ànimes retrobades a l’infinit... Són expressions que segur que hem sentit en més d’una cançó, que poden semblar tendres o poden semblar tontes, però que si algú les ha escrit és que aquest desig existeix de debò. I la tornada diu que jo també vull fer una cançó d’amor, encara que ho faci agafant el discurs dels altres.
Hi ha molts llocs per poder petonejar-se. Per què a “Petons entre camions” esculls una àrea de descans?
A.R: Perquè és divertit! Ve a dir que el lloc on siguis és igual. Els protagonistes buscaven un lloc sense vistes, entre cotxes i remolcs, perquè no cal que els vegi ningú! És una situació insòlita amb molt de contrast, que s’ha creat a mida d’una història d’amor peculiar.
“L’últim petó” parla d’un trencament amorós dels que deixen les portes obertes?
A.R: No... És un ‘m’estàs dient coses boniques però és l’últim. Potser d’aquí un temps te’n penediràs però... busca’m que jo ja estaré amb un altre!’.
L’amor és una font d’inspiració inesgotable?
A.R: Per a tothom! A les cançons sempre hi ha amor, encara que parlis d’una altra cosa. Quan parlo de la meva neboda, hi ha molt d’amor en aquesta cançó! O en la venedora de riures o en una persona que a la nit perd la timidesa... L’amor és el que ens mou.
Ja no es poden comprar les entrades anticipades pel berenar d'avui, n'hi haurà unes quantes a taquilla.
.gif)
