Un popArb de pel·lícula

Durant el festival es rodarà un film titulat 'Et dec una nit de divendres'

| 29/05/2011 a les 07:00h

Dimas Rodríguez és periodista i músic (La Banda Municipal del Polo Norte), i ara també exercirà de director de cinema. Serà durant el popArb, on amb Immuf Productions rodaran Et dec una nit de divendres. "Fa anys que escric, he fet alguns curts i tenia moltes ganes d’explicar aquesta història. Jo ho intento fer tot de manera passional i humil. La clau és apassionar-se... Aquesta és la millor cançó", explica el sempre somrient Dimas Rodríguez. Parlem amb ell per treure l'entrellat d'un popArb que promet ser de pel·lícula.


Quin és el gènere d'Et dec una nit de divendres?
Dimas Rodríguez: És una comèdia romàntica. És un gènere que m’agrada molt. En aquest cas, hem intentat que sigui un projecte atípic i fresc. La gran pretensió és que el públic surti de veure la pel·lícula amb una sensació agradable i satisfeta. Que s’ho passi bé, en definitiva! Sempre fas un pacte invisible amb l’espectador i has de correspondre d’alguna manera.

Algun músic hi tindrà un paper principal?

Dimas Rodríguez: Hi haurà cameos, alguna sorpresa, actuacions en directe, però cap dels protagonistes principals és músic. Tot i que vaig coincidir fa molts anys amb la Sara Loscos en una escola de música i recordo que tocava molt bé el piano. L’Oriol Vila i la Raquel Salvador, que interpreten dos personatges de la pel·li, tenen un duet musical molt prometedor (myspace)... Es diuen Nikolai & Sunset.

Quins personatges has anat enganyant perquè hi apareguin?
Dimas Rodríguez: Uf! Gent molt maca i amb sentit de d’humor: Miqui Puig, The New Raemon, Phil Musical, Nacho Umbert, Manel, Senior i el Cor Brutal, Mazoni

Per què el popArb i no un altre festival?
Dimas Rodríguez: És un festival que m’estimo i que conec fins i tot abans que es formés. Tinc molt bona relació amb els seus creadors i, com van dir ells, em sento com el seu “cosinet”. La veritat és que he anat a totes les edicions. Fins i tot vaig tocar-hi un any amb La Banda Municipal del Polo Norte! M’agrada molt la seva ubicació: aquell envelat encantat de festa major... I sempre he dit que era màgic per mi. Jo crec que era ideal pel relat, a banda que per mi la pel·lícula és un homenatge sincer al festival i a molts grans moments que hi he viscut .

És una història d'amor... És per reafirmar que els festivals són un lloc ideal per lligar?
Dimas Rodríguez: Sí que són un lloc ideal per lligar (riu). Sembla que tot sigui possible… Imagina’t, de cop ets en un indret on moltes cançons juguen a favor teu... Tens la banda sonora en viu, allà mateix… És inevitable! A un amic meu, però, li va passar el contrari: un dels seus ídols personals va intentar lligar-se la seva parella… Davant d’ell! La vida ens regala grans acudits, oi?

Confessa: Has tingut influència en la selecció musical del festival perquè t'encaixés més bé amb la pel·li?
Dimas Rodríguez: No, no, de veritat… (riu) Paraula! Et puc assegurar que els amics del popArb són insubornables! De fet, alguns dels personatges que apareixen al film no toquen aquest any!

Arxivat a: Enderrock