Cultura amb ce de cançó. Cançó amb ce de cultura

Tenir el privilegi de poder programar en menys de tres mesos quasi un centenar de concerts, amb artistes tant del nostre país com de països veïns, et pot facilitar, sens dubte, un coneixement aproximat de quin es l’estat de la cançó d’autor a Catalunya, i fins i tot un cert coneixement del que passa al conjunt de la nostra area lingüística.

Una primera sensació seria la d'afirmar, que la cançó d’autor es troba en una etapa creativa envejable. En primer lloc perquè  al costat dels grans punts de referència de la cançó de sempre, ens hem retrobat artistes,  de llarga trajectòria malgrat que menys coneguts, que estan passant per un moment creatiu excel·lent. I en segon lloc perquè a Catalunya, tenim un gran nombre de creadors emergents d’una pluralitat, qualitat i un nivell poètic i musical molt alt. Hi ha pedrera. Hi ha present i futur.
 

També en el terreny lingüístic la cosa no pinta malament. Arreu del Països Valencians la cançó es troba en un gran moment de forma. La qualitat de les propostes es donant i venen del conjunt del territori. I això es una  gran notícia. És emocionant poder escoltar, esplèndids textos musicats, amb tants accents diferents. Mai com ara la nostra llengua comuna havia estat tant plural i per això mateix, més plenament democràtica. Això la fa forta.
 

Per tant, podríem concloure , que la cançó d’autor, pel que fa el nombre de propostes artístiques i a la qualitat d’aquestes, viu  una gran etapa creativa. Que el treball que s’ha fet en els darrers quinze anys esta donant fruits i que les llavors que vam plantar en la darrera dècada del segle XX, han arrelat amb força i han fet possible la realitat d’avui.
 

I malauradament, tot això s’ha anat fen sense massa suport, per no dir cap, dels mitjans de comunicació públics. Una actuació més decidida per part d’aquests, permetria que aquestes excel·lents propostes musicals arribessin a mes gent i es consolidessin amb més força.
 

Per altra banda, tenim com tenim una bona xarxa d’equipaments culturals , no s’entén com no hi ha un circuit permanent de programació estable de petit format. 
 

Aquest bon moment creatiu que viu la cançó d’autor, sobretot pel que fa als artistes emergents, no pot quedar reduït a l’actuació en tres o quatre festival s, en dos o tres teatres o centres culturals, en alguns dels bars que programen regularment cançó o en participacions organitzades per la societat civil.

Aquest any no serà una excepció i els propers anys es preveu que siguin tant o millors que aquest. Per tant la creació d’un circuit es imprescindible. Un circuit que tindria que comptar, en tot el terreny de parla comuna, amb com a mínim cent llocs on es programes de manera estable. Es imprescindible cultural, professional i artísticament. Es absolutament necessari per la consolidació del potencial creatiu. La Cultura es la nostra ensenya principal. La que fa que ens reconeixen al món. És el nostre principal i en molts terrenys únic valor afegit. 
 

I la Cultura s’escriu amb ce de cançó o la cançó s’escriu amb ce de Cultura. Com vulgueu.