L'on també és important

| 22/07/2011 a les 07:00h

Fa una setmana justa que vam enfilar la carretera de les Maioles per anar a veure el concert de Roger Mas al Mas de Pedrafita. Més enllà de veure de nou al cantautor solsoní (sempre és una delícia gaudir de l'"Oda a Francesc Pujols" en directe), teníem curiositat per conèixer el paratge que acollia el concert. Era la tercera jornada del cicle Veus de Pedrafita, i ens havien promès un concert entre bales de palla. Així vam retrobar-nos dins d'aquella casa ensorrada que tan sovint havíem vist a la vora de la carretera: ara s'està reconvertint en un indret espectacular. Una casa antiga que a poc a poc agafa aires moderns i a la llarga es reconvertirà en una casa rural (o un hotel de luxe?).

Mentre damunt de les bales de palla gaudíem del concert (i sota d'una manta, perquè la Segarra a l'estiu a alguns els pot semblar quelcom proper a Sibèria) em va venir al cap el que explicava Xavi Pascual, el director del festival Sons del Món en una notícia d'enderrock.cat de fa uns dies. El seu cicle s'ha celebrat entre Vilabertran i Roses, en racons fantàstics: "quan muntes el concert amb l’atrezzo adequat i ben il·luminat, el lloc és espectacular", deia en Xavi. I té raó. Perquè una bona sala de concerts amb un so fantàstic és una joia, però també és d'agrair descobrir nous paratges amb l'excusa d'una bona actuació.

Veure Manel al teatre grec de Barcelona va ser una delícia, com també va ser-ho el reggeatón balcànic de Goran Bregovic o 'anys a' aquell primer encontre entre At versaris i Asstrio. El popArb és un festival que també té molt en compte l'on: tots pensàvem que enyoraríem l'escenari del Gorg Nou en aquesta nova edició, però la sorpresa va ser descobrir (i gaudir) del Prat Rodó, un nou escenari entre arbres. Arbres similars als que féien una esplèndida ombra al Senglar Rock dels darrers anys, quan se celebrava a les Basses d'Alpicat, un espai fantàstic que malauradament s'ha deixat ensorrar (i parlant del Senglar deixeu-me fugir d'estudi durant una línia per recordar que fa unes setmanes el Festinoval ha fet la seva úlima edició als Camps Elisis de Lleida, i sembla Ponent va perdent cites festivaleres....). No oblidem les vistes al mar del Faraday, nits màgiques on la música sona a sota de la carpa del circ o els concerts casolans de Ca l'Enric i del terrat. Per això també s'agraeixen cicles com el de Bandautors al Palau, que et conviden a veure vitralls mentres escoltes Els Pets o vibres amb Mishima. I no t'oblides d'aquell dia que vas gaudir de Llibert Fortuny des del terrat de la Pedrera o l'Anna Roig i el Roger Mas en un altre terrat (el del Museu d'Història de Catalunya).

Diuen els experts que una bona entradeta periodística ha de respondre al qui, el què, el com, el quan, el per què i l'on. Que no us enganyin: un bon on, pot ser deliciós.


Arxivat a: Dies i dies