A més de ser el guitarrista de Gavina.mp3 –guanyador del Premi Sona9 2024–, el cantant i productor barceloní Edu Santamaría lidera el seu projecte personal Edu Edu. En el seu debut en solitari, Harmonia de les esferes (Cases de la Música, 2026) –que sortirà publicat a l’abril–, experimenta amb el funk, el pop i l’electrònica. 



Com et vas iniciar en el món de la música?
Des de ben petit a casa escoltava molta música i sempre l’he tingut molt present. Als 15 anys vaig començar a anar a classes de guitarra particulars i poc després vaig començar a estudiar teoria amb llibres, vídeos d’internet i fent sessions de repàs. I, finalment, vaig entrar a l’Esmuc per estudiar un doble grau de musicologia i producció i gestió musical.

Quan va començar a agafar forma Edu Edu?
Va començar arran d’un curs de producció. Vaig haver de fer una cançó a partir d’una roda d’acords estàndard i em va agradar molt la base. Poc després vaig fer la lletra i amb un amic la vam acabar de produir per presentar-la a les proves d’accés a l’Esmuc. El primer tema que vaig compondre es va titular “La debacle emocional”, i a poc a poc vaig anar gravant les maquetes fins a consolidar l’EP Canciones que me han hecho mayor (autoeditat, 2024). Són cançons que vaig escriure quan era preadolescent i les vaig acabar exactament igual, però amb la sensació d’haver madurat molt durant aquell procés.

El teu primer llarga durada, Harmonia de les esferes, és un treball conceptual que orbita al voltant de l’univers planetari. Per què has triat aquesta temàtica?
Vaig descobrir el tema de l’univers mentre feia la carrera de musicologia i em va agradar molt la idea. Volia fer un disc conceptual, de manera que pensant en cada planeta em van anar sortint els temes. No és cap treball musicològic ni té una pretensió acadèmica, simplement vaig agafar una temàtica i vaig intentar seguir les característiques que es descriuen d’aquests planetes. Hi ha parts que parteixen de la teoria, i altres de les influències d’altres obres com la suite orquestral Els Planetes, del compositor anglès Gustav Holst.


L’àlbum sorprèn per la fusió d’estils, perquè hi ha pop, funk, electrònica i música llatina. 
Sí, potser resulta esnob, però em va semblar divertit i motivador. Cadascú fa un estil de música amb unes normes que estan més o menys estipulades, que van del pop comercial al més alternatiu, però em va semblar prou interessant jugar a barrejar els diferents estils. Aquests darrers anys he tingut l’oportunitat d’escoltar molta música diferent, i més que experimentar estic trobant una manera de fer música que a mi em funciona.

Per al teu treball, vas rebre una ajuda de les Cases de la Música pel Suport a la Creació?
Sí, l’any passat vaig poder accedir a una beca d’enregistrament a la Casa de la Música de l’Hospitalet, que em va servir per gravar instruments com bateries, vents i guitarres amb una qualitat que a l’estudi del productor del disc, Marc Gelabert, no hauríem tingut. Les Cases de la Música sempre m’han ajudat molt en el meu projecte, perquè sempre està bé tenir una mirada externa i amb més experiència que aporti seguretat i rigor.