Quin papger ha jugat el Sona 9?
Segons Albert Puig, periodista musical d’iCat fm, responsable del programa Música moderna de Barcelona Televisió i un dels fundadors del concurs: “Sens dubte el Sona 9 ha animat molta gent jove a presentar les seves cançons i ha estat una porta oberta a les oportunitats. Són molts els grups populars de l’escena actual que hi han participat, i no sempre han guanyat els que més èxit han aconseguit. El Sona 9 ha estat una bona palada de sorra per als fonaments del nou pop català”. Per la seva part, Pep Blay, també impulsor del Sona 9 i ànima del concurs durant els primers anys, assegura de forma entusiasta que definitivament el concurs a estat clau en molts aspectes: “Més i tot del que ens pensàvem els que hi vam ser al darrere al principi, quan encara no sabíem com aniria tot plegat. El Sona 9 dóna joc als grups que volen situar-se a l’escena actual, i de ben segur que ha motivat més d’un grup a cantar en català”. Per Jordi Bianciotto, un dels periodistes més rigorosos i que col·labora a diversos mitjans: “El Sona 9 ha contribuït a mantenir viva la flama durant uns anys difícils, i abans que cantar en català tornés a ser cool per als grups alternatius, en particular els de Barcelona, sempre tan ‘cosmopolites’”. Finalment, el periodista musical de l’Avui i El Punt Guillem Vidal afirma que el concurs juga un paper molt important: “Quan faig entrevistes a grups novells és habitual que en un moment de la conversa surti citat el Sona 9”.
El planter musical català
Al llarg dels darrers anys el Sona 9 s’ha convertit en el planter del nou pop català. N’han sorgit molts grups que actualment són al capdavant de l’escena, com Manel, Els Amics de les Arts, Mine!, Estúpida Erikah, Ix!, Anímic, Fred i Son o Els Surfing Sirles, als quals aquest concurs va donar l’oportunitat de donar-se a conèixer. El Sona 9 és una cita important de grups novells, ja que la majoria de formacions joves actuals passen d’una manera o una altra pel concurs. Per Puig: “El Sona 9 no acull tot el futur de la nostra música, però sí un percentatge molt important”. Bianciotto, però, creu que el pop català actual és extraordinàriament divers i ve de molts llocs alhora: “No crec que hi hagi un planter específic des d’on surtin els nous talents”. És evident que hi ha artistes que per raons ètiques o personals no volen que el seu art formi part de concursos, però també són part de l’escena emergent. De tota manera, Blay opina que la majoria de grups amb un futur interessant han passat pel concurs: “I amb això vull dir que al final el Sona 9 s’ha convertit en la ‘Masia’ del pop català”. Vidal hi afegeix: “Afortunadament hi ha molts planters amb grups que algun dia pujaran a primera divisió, i el Sona 9 n’és un”.
Noms que ja no sonen tan nous
Evidentment si hi ha un grup amb el qual tots coincideixen aquest és Manel. La banda que ha revolucionat l’escena del nou pop català i que s’ha convertit en tot un fenomen de masses va sorgir de la tria del Sona 9, i va fer el seu primer directe també en un dels concerts preliminars del concurs, al festival Paupaterres de Tàrrega de l’any 2007. A més de Manel, però, també hi han passat altres grups amb una gran qualitat. Albert Puig recorda bandes pioneres del Sona 9: “Hi ha hagut propostes molt interessants, com ara Sapo al seu dia, i de més recents tenim els Mine!”. A Pep Blay també li van robar el cor els primers guanyadors del Sona 9, l’any 2001: “Sapo era un grup tan brillant i original que no va passar del segon àlbum. És una llàstima. Personalment sóc un fan incondicional de Sanpedro i m’ha impressionat l’èxit dels Manel i d’Els Amics de les Arts. Actualment admiro molt Ix! i Mine!”. Jordi Bianciotto opina que a banda de l’èxit popular també hi ha una interessant descoberta artística: “Amb diferents propostes que passen per noms com Manel, Mine! i Estúpida Erikah. Els primers ja estan consagrats, i els altres dos fan propostes amb una gran personalitat, i espero que tinguin futur”. Per Guillem Vidal, apostes alternatives en català com la d’El Nota, guanyador de l’edició del 2008, són les que revitalitzen el certamen: “Vaig trobar que era una idea molt bona. En certa manera feia visible el que es feia en l’àmbit del hip-hop, cosa que almenys llavors semblava important”.
Són propostes en molts casos innovadores o revolucionàries, que fan del Sona 9 el més gran aparador de la nova música en català, que permet la canalització cap a l’escena de tots els grups i artistes, i que ofereix la possibilitat de donar a conèixer la seva música al gran públic per tots els mitjans: ràdio, premsa, televisió, concerts en directe als festivals de Catalunya, estudi de gravació, la millor promoció...
.gif)
