Canviar la cara als 'pirates'

Aproximadament cada dos anys rebo la trucada de la Laia demanant-me que faci 400 caràcters tot explicant com veiem la situació del mercat discogràfic, els reptes del futur i tot allò. Aquest cop, per primera vegada escrivint aquestes línies, m'adono que les incògnites del futur encara s'han de resoldre i que la situació és pitjor any rere any.

He sentit vint-i-cinc mil vegades que la indústria discogràfica s’ha d’adaptar, que som un model obsolet de negoci, i patatim i patatam... M’he cansat de sentir-ho perquè... res més lluny de la realitat! Vivim el moment en què es consumeix més música empaquetada de la història, el moment en què l’accés a la música és més fàcil i en el qual, alerta, el públic està disposat a gastar més calés que mai a consumir cultura. Sí, ho he dit i ho torno a dir: gastar-se més calés que mai. Ja em perdonareu, però sóc de ciències econòmiques i estic molt convençut d’això que us dic.

Fem números. Primer de tot, pagues un ADSL. Després necessites un ordinador. Continuem per emmagatzemar-la i reproduir-la sense haver d’anar tot el dia amb l’ordinador a sobre. Ara ja podem sumar i fer-nos una pregunta que necessita resposta sincera: abans ens gastàvem aquests calés en música, o en cinema? La majoria contestarem que no. I doncs, aquí què falla? Falla que el negoci, que hi és, no ha recaigut sobre els que generen el contingut sinó sobre les multinacionals que venen la via de distribució (l’internet) i el contingent, siguin reproductors d'mp3, ordinadors...

Dues qüestions i molta salut: la carrera tecnològica hauria estat la mateixa sense els continguts gratuïts? L’adagi del detectiu diu: estudia bé qui aprofita el crim. Jo us dic que ja és hora de canviar la cara als ‘pirates’.