Les versions de Glissando*

El grup indie-pop barceloní Glissando* tenia dos motius per enregistrar un disc de versions. “Sempre ens havia fet il·lusió i ens plantejàvem aquest repte tant musicalment com personalment”, confessa la cantant Laia Vaqué. I el segon: “El director de DiscMedi, Àlex Eslava, ens va fer l’encàrrec després d’haver escoltat la nostra versió dels Beatles per al disc d’Enderrock, i una altra de Joan Manuel Serrat de feia temps”.
El resultat és el disc que van enregistrar al juliol en una ermita del Vallès Oriental: “Volíem gravar-lo amb una acústica pròpia i també irrepetible. Hem tingut la gran sort que a Sant Sebastià de Montmajor van estar encantats que hi anéssim i ho vam aprofitar”, diu Vaqué. La tria de temes n’inclou de grups catalans i d’internacionals: Antònia Font (“Batiskafo Katiuskas”), Quimi Portet (“Dorm”), Sopa de Cabra (“Camins”), Raydibaum (“Maleeixo el temps”), Mishima (“Deixa’m creure”), Depeche Mode (“Never Let Me Down Again”), The Electric Soft Parade (“If That’s the Case, Then I Don't Know”), The Killers (“Human”), Johnny Cash (“Hurt”), Bon Iver (“Flume”), Owl City (“Fireflies”) i U2 (“New Year’s Day”).
El repte, segons Laia Vaqué, ha estat adaptar-les al català: “Ens ha costat molt trobar cançons que un cop traduïdes fossin igual de boniques. I ens hem adonat que no sabem ni valorem prou les lletres que tenim al nostre país. Ara encara estic més convençuda que la música en català és espectacular, i que ho arribarà a ser molt més quan estigui completament normalitzada”.
La vocalista i colletrista dels pioners Glissando* considera: “Em sento molt orgullosa d’haver estat un dels primers grups que va publicar un treball en català des de l’ambient barceloní-urbanita i apostant per un estil de ‘pop anglosaxó’ en el qual ens movíem fa dotze anys”. Si no hi ha canvis, el resultat es titularà Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses, i l’editarà el segell DiscMedi aquest mes d’octubre.