
Pere Vilanova va editar el seu primer disc, Titans (autoeditat, 2006), amb només 18 anys. El segon treball, All the Heavy Days are Over (autoeditat, 2009), està cantat en tres llengües i inclou temes propis i musicacions de Shakespeare, Espriu, Foix, Yeats i Rimbaud. De Duarte, Vilanova en destaca: “La seva obra té una coherència cosmològica. Crea tot un univers i va produint els seus poemes, al llarg dels anys, amb una regularitat quasi extrema. No és víctima de la necessitat de reinventar-se constantment. És coherent, va mostrant parts del seu món de mica en mica”.
Musicalment explica: “El disc comença força amunt, amb un tema folk, ‘La pell besa la pell’, que evoluciona cap al pop-rock. També hi ha peces que van gairebé fins al post-punk, com ‘Tàber’. I el final és molt acústic”. Amb la col·laboració intensa del productor Pau Romero (VerdCel), Pere Vilanova ha fugit dels clixés més habituals de la cançó d’autor. “Podria ser el disc d’un grup de rock. Hi ha un procés de treball molt meditat al darrere. La cançó és el gènere més lliure, per mi és cançó d’autor tant Feliu Ventura com Joy Division.
Les noves cançons es presentaran avui a la ciutat comtal.





.gif)

