Els documentals musicals a la gran pantalla

Quin documental de tota la programació t’ha sorprès més?
Em sembla que guanya The Ballad of Genesis and Lady Jaye, de Marie Losier. Qui el vegi sabrà per què...

L’In-Edit s’ha convertit en una marca internacional com la del Sònar? El Sònar ens ha ensenyat a molts que no havíem de tenir por de sortir a fora i que era molt important treballar a consciència el concepte de marca. Són un dels nostres referents. L’In-Edit naixia l’any 2003 a Barcelona, i tot just acabada l’edició ens van venir a veure la Javiera i en Carles amb la vaga idea de portar el festival cap a Xile, així que ho vam fer i ja des del 2004 el festival ha tingut dues seus.

I algunes franquícies més...
L’any 2009 vam celebrar edicions a São Paulo (el Brasil), Puebla (Mèxic) i Buenos Aires (l'Argentina), i el març del 2011 s’hi ha incorporat la ciutat de Berlín.

Per quin moment passen les produccions audiovisuals catalanes?
És bo veure com ha evolucionat el sector els últims deu anys. Anem bé però queda força camí per recórrer. Si parlem de documental musical estrictament, a les produccions modestes els falta més intenció, aportacions i visions pròpies i més guió. Quan vam néixer, fer i poder programar documentals musicals autòctons era complicat, i ara ho és menys. I esperem que continuï així.