"No hi ha hagut gaire criteri per fer la tria. Hi ha cançons que volia cantar com "Jo sóc Francesc Pi de la Serra" o "Passejant per Barcelona", confessa l'autor. Al conjunt s'hi ha afegit un únic tema inèdit: "Cançó conjuntural".
Al disc hi trobem un Quico en plena forma i a gust amb els seus companys. Tot plegat fa la impressió que finalment s'ha sentit còmode gravant un disc. "Còmode? El disc és com el món de l'espectacle: una cosa és el que l'espectador veu i l'altra és la realitat. Per mi, un disc és un procés d'un tensió absoluta i d'estar-hi totalment pendent, deixant totes les altres coses a part. La tensió la faig servir perquè quedi el millor possible. Comòde, no. Estic en tensió perquè és una feina molt compromesa. El que sí que ha passat és que ho hem fet tal com hem volgut i he tingut la complicitat de l'Amadeu i el Joan Pau i també amb la del Josep Roig, de l'estudi."
La publicació d'aquest és només l'inici. La intenció de Pi de la Serra és seguir recuperant cançons i tornar-les a gravar: "Tinc previst anar canviant, traient algunes cançons i posant-ne de noves".
.gif)
