La Dharma diu adéu

Ho fa amb una 'Nit col·lectiva' al Palau de la Música

| 24/10/2011 a les 10:06h

La Companyia Elèctrica Dharma ha anunciat aquest 2011 una aturada indefinida. Ho ha fet quan es commemoren els 25 anys de la mort d’Esteve Fortuny, el seu guitarrista i compositor originari. Ahir l'Elèctrica Dharma va retre homenatge a l'Esteve amb un concert que es realitza en el marc del cicle BandAutors al Palau, el darrer abans de dir adéu als escenaris de manera indefinida.


El del Palau de la Música no s'ha anunciat oficialment com l'últim concert de la Dharma, però al recital s'hi respirarà aires de comiat. Amb el lema ‘Memòria d’Esteve Fortuny: la memòria i la música, la llum i l’absència', serà un concert on la Dharma i les noves generacions de músics dels Països Catalans deixaran testimoni del seu compromís amb la filosofia i llegat del grup de Sants. La banda dels germans Fortuny compartirà escenari amb un seguit d'artistes que, en major o menor mesura, han estat influïts per la seva música. Pujaran a l'escenari del Palau Obrint Pas, Mesclat, Raydibaum, Inspira, Roger Mas, Rosa-Luxemburg, Jordi Molina i El Petit de Cal Eril.
El repertori del concert estarà basat en les peces compostes per Esteve Fortuny. Els artistes convidats tocaran o participaran en una cançó i la resta les interpretarà la mateixa Dharma. Josep Fortuny explica: "És un concert amb la idea de recuperar cançons de l'Esteve Fortuny per portar-les al segle XXI a través dels grups actuals. El que interessa és que els grups que hi actuïn s'oblidin dels tics Dharma i facin la seva versió completament lliure". Hi haurà melodies extretes de totes les èpoques del grup, des del primer disc fins a alguna composició que encara resta inèdita.
"Per nosaltres és important deixar clar que no és un concert de comiat, sinó un concert d'homenatge a l'Esteve", explica Lluís Fortuny. Josep Fortuny afegeix: "Ens movem més per les sensacions que per màrqueting, perquè el portem molt malament, no en sabem. No crec que muntem mai cap concert de comiat, i el que és ben segur és que no ens estarem un any acomiadant-nos del públic". Això sí, la conclusió és clara: "No n'hi haurà cap altre! Qui ens vulgui veure ha de venir a aquest concert. Després ja veurem què passa".
La Dharma van ser pioners, durant els anys setanta, a l’hora de fusionar el llegat de la tradició musical del país amb el rock i el jazz més d’avantguarda, amb discos mítics com Diumenge (Edigsa, 1975), L’oucomballa (Edigsa, 1976) o Tramuntana (Edigsa, 1977).

Arxivat a: Enderrock