Aquest disc d’homenatge a Miles Davis és alhora un particular homenatge a l’escena del jazz català. Fins a tres generacions diferents formen la Miles Tribut Big Band, que sota la direcció de Joan Chamorro ofereix una relectura d’alguns dels temes més significatius que van marcar les diferents etapes de la trajectòria del genial trompetista: des del seu inici a aixopluc del bebop incendiari de Charlie Parker (“Quasimodo”) o de la seva pròpia autoria (“Four”) fins al funk que va marcar el ritme de l’últim tram de la seva carrera, sota l’influx de Prince i l’execució de Marcus Miller (“Tutu”), passant pel hardbop de complicitat coltraniana (“Half Nelson”), la sofisticació cool del jazz modal (“So What”), la contemporaneïtat del seu segon quintet acústic (“Seven Steps to Heaven”) i l’inevitable pas pels estàndards del gènere (“My Funny Valentine”, “All of You”, “Someday My Prince Will Come”). Títols que a les mans expertes dels arranjadors Sergi Vergès i Alfons Carrascosa aconsegueixen una renovada frescor que els torna a fer propers i immediats. Una reactivació que encara es fa més palpable quan a la família dels vents i els metalls predomina la presència dels lleons més joves de l’escena actual: Eva Fernàndez (17 anys), Iscle Datzira (16 anys), Jaume Ferrer (17 anys), Joan Martí (12 anys), Alba Esteban (11 anys) i Carles Vàzquez (16 anys) als saxos, Dani Téllez (17 anys) al trombó, Alba Armengou (10 anys) a la trompeta i la revelació del moment Andrea Motis (16 anys) a la trompeta, el saxo alt i la veu. Nova saba que s’emmiralla en la generació intermèdia representada per la secció rítmica: Joan Monné (piano), Curro Gàlvez (baix) i Esteve Pi (bateria), a més de Raúl Castro a la tuba, Joan Peña a la trompeta i Llibert Fortuny al saxo tenor. I com a padrins d’aquesta poderosa big band, els noms de dos grans solistes com Carles Bernavent i Jordi Bonell completen un elenc que encomana entusiasme i vitalitat.
.gif)
