Josep Aparicio ‘Apa’ té una veu excepcional, una veu madurada amb l’històric grup Alimara que durant anys ha brillat en el camp aparentment acotat del cant d’estil, però que també ha deixat bones mostres del seu potencial amb propostes més heterodoxes, com La Beniterrània o Jerez-Texas.
El cantaor presenta el primer disc com a solista, Cants i cants (Temps Record, 2011), polièdric i sorprenent, que ha guanyat el Premi Ovidi en la categoria de folk i també ha contribuït que Apa rebi un dels Premis Altaveu 2011. “Tenia ganes de fer un treball que s’escapés del que havia fet fins ara –apunta–. Tot i que amb La Beniterrània ja vam començar a obrir aquesta porta, volia arribar a fer un disc divertit i que arribara a la gent.” Ho ha aconseguit gràcies a temes com “No paren de mirar-nos” i “Malaguenya”: “La primera és una cançó d’amor més aviat pop que està agradant molt, la gent hi veu una història de veritat, i l’altra és un homenatge a la meva mare, que cantava molt bé. Quan cantava alguna cançó des de la galeria de la cuina, els veïns eixien de les cases i li’n demanaven una altra”.
.gif)
