Emotiu comiat a Montserrat Figueras

“Durant 45 anys ha estat la meva amiga, esposa, amant, musa i companya”, ha recordat en francès i català un emocionat Jordi Savall acompanyat dels seus fills Ariadna i Ferran, a més de testificar "l'empremta inconfusible de la seva força espiritual". “Tot el que va fer estava impregnat de llum. Li dec moltíssim com a ésser humà i com a artista", ha dit Savall.
El poeta Carles Duarte ha fet una glossa de la carrera de Figueras i ha recordat que ningú ha cantat la sibil·la com ella: "Com la sibil·la, Montserrat es queda amb nosaltres, més enllà del temps, la seva veu, i el dolor; el seu i el nostre". Manel Forcano, col·laborador habitual de Savall, ha recordat “la petjada musical, artística i personal que Figueras ha deixat com un gran llegat al món de la cultura”, i li ha dedicat les emotives paraules que es reprodueixen a continuació. A les paraules s’hi ha afegit la música, com no podia ser d’altra manera, amb membres de la Capella Reial de Catalunya interpretant algunes peces a capel·la.
Entre els presents hi havia polítics com el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i els exconsellers Joan Manuel Tresserras i Jordi Vilajoana, l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana; músics com els germans Lluís i Gerard Claret, Josep Borràs, Pedro Esteban i Santi Aubert, entre altres, representants de les institucions musicals com Oriol Pérez Treviño (L'Auditori), Mariona Carulla i Joan Oller (Palau de la Música Catalana), Joan Matabosch (Liceu) i Víctor García de Gomar (Auditori de Girona); personalitats del món de la cultura com Josep Maria Bricall, Vicenç Villatoro, Àlex Susanna o Josep Caminal i, sobretot, molts amics i aficionats a la música.

Montserrat Figueras, una veu de llum. Manuel Forcano
Tot i la pena i cor encongit, les meves paraules aquest matí de comiat, que són les de molts, seran en positiu, d'agraïment per tot allò que, de la teva persona, del teu art, de la teva música, del teu cant, ens has donat, Montserrat:
Gràcies per tantes Sibil·les, paraules cantades com llum entre els vels de la foscor. Les hem escoltat sempre fascinats com qui sent d'un vol l'aire mogut, però no les ales.
Gràcies perquè amb tu hem après la importància de les paraules cantades, del missatge que vesteix la música. Que evident, amb el teu cant, que la llengua no té ossos, però és capaç de trencar-ne.
Gràcies per la màgia, l'aura i el misteri dels textos i les partitures antigues i que tu tan bé vas saber interpretar, entendre, transmetre, encomanar. En cantar, en escoltar-te, ens feies màgics i es feien veritat totes les mentides dels poetes.
Gràcies per la teva generositat, sempre atenta i disposada a compartir amb tots nosaltres els teus fars: la bellesa, l'espiritualitat, la poesia, les músiques, la saviesa trascendent que ens fa sempre més persones i que ens fa entendre l'harmonia del món, de l'univers, de les esferes, paraules que t'agraven.
Gràcies perquè has estimat al màxim com els ocells a les cireres: fins als pinyols, i perquè sempre has celebrat la llum tot recordant-nos que també de dia llueixen les estrelles.
Vivim el temps d'una sageta des de l'arc tibat fins a la carn ferida. Però gràcies perquè, ara que ens has deixat, entenem que els dies al teu costat eren plens, eren rics. Com deia Plini, comptem els dies, quan els hauríem de pesar.
Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.
Gràcies per viure, cantar i proclamar l'amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, L'amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra.
Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa.
Els records són a voltes petits i fràgils com la llum d'un únic llumí encès per il·luminar una nit. Però gràcies perquè els records de tu ens seran fàcils fer-los perdurar: en el refugi de la intimitat de la memòria s'arbora ferm i poderós en vers la teva veu, el teu cant.
La pena és com un mar que no fes cap a la costa les onades, però gràcies, gràcies, gràcies per tot. La vida és un port que arriba, per fi, a un vaixell.