El triangle del Ter

Allà trobem alguns dels fenòmens més extraordinaris del nostre planter de bandes i intèrprets, en aquest territori delimitat per vents atramuntanats i frondoses valls que s'enfilen des dels afores de Girona fins a les portes d'Anglès.

Pulpopop i Orquesta Fireluche són dos bons exemples dels Objectes Musicals No Identificats que germinen en aquest triangle. Els primers, sortits de la Pulpo Peixera, un garatge misteriós de Sarrià de Ter. La seva concepció de la música com una gran performance sorprèn qui els veu o els escolta per primera vegada. La seva tecnoobsessió postmoderna els porta a crear un videojoc per a iPad amb molt d'èxit a la Xina i als Emirats Àrabs, o a gravar amb telèfon mòbil domèstic el seu darrer videoclip...

Orquesta Fireluche no perquè portin més temps damunt els escenaris (gairebé deu anys) són menys frescos. Nascuts a la Cellera de Ter, practiquen música interpretada amb un munt d'instruments construïts amb objectes reciclats. Presumeixen de la presència de números de circ i audiovisuals experimentals en alguns dels seus directes. Són una autèntica coctelera de provatures que va molt més enllà del que una banda de música "normal" es podria exigir.

El triangle del Ter és saborós i es distreu amb els aliments. Fins i tot els relliguen els noms gastronòmics dels seus darrers discos, des de D'un llonguet un pa de quilo (autoeditat, 2011) de la Fireluche fins a Cuit! (DiscMedi, 2011) de Pulpopop.

Coses meravellosament curioses passen al triangle del Ter. La música de la Tordera cap al nord està mutant cap a una cosa extraordinària: l'espècie de bandes amb una llibertat creativa sense complexos. Alerta que és altament contagiós.