Avui dilluns 19 de desembre a les 20.30 h Hélène Grimaud oferirà un recital de piano dins el cicle Palau 100 al Palau de la Música Catalana. Artista polifacètica i carismàtica, Hélène Grimaud actua amb les orquestres més importants del món (Filharmòniques de Berlín, Viena i Munich, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Liverpool Philharmonic, Philharmonique de Radio France, San Francisco Symphony, Philadelphia Orchestra, Wiener Symphoniker, etc.). També ha col·laborat amb tres generacions de grans directors, entre els quals hi ha Kurt Masur, Claudio Abbado, Bernard Haitink, Esa-Pekka Salonen, Pierre Boulez, Ricardo Chailly, Valery Gergiev, Vladimir Jurowski, Fabio Luisi i Andris Nelsons.
En aquesta ocasió Hélène Grimaud interpretarà una selecció d'obres de Mozart, Berg, Liszt i Bartók escrites durant el període de 150 anys en què el piano es va consolidar com el gran instrument solista i la sonata com el gènere central del repertori pianístic. La proposta de Grimaud no té una voluntat historicista, sinó que cadascuna de les obres triades té interès per ella mateixa alhora que mantenen un fil conductor quan s'interpreten juntes al voltant de la relació entre la història de la sonata i del piano.
La primera part del concert inclourà la Sonata en la menor de Wolfgang Amadeus Mozart i la Sonata per a piano, op. 1 d’Alban Berg. Mozart va compondre aquesta sonata a París l’estiu del 1778, i hi ha qui diu que és una de les seves primeres obres mestres. La de Berg va ser l'única sonata que va escriure, i en va publicar només un moviment –dels tres previstos– perquè, segons ell, ja hi deia tot el que havia de dir. Amb aquesta extraordinària composició va donar per acabada la seva etapa de formació i va començar la seva edat adulta.
A la segona part del recital serà el torn de la Sonata per a piano en si menor de Franz Liszt i les Danses populars romaneses de Béla Bartók. El febrer del 1853 a Weimar, un dels períodes més creatius de la seva vida, Liszt va enllestir la segona i última sonata que va escriure, la Sonata en si menor, una de les obres pianístiques més destacades de Liszt i, per extensió, del repertori pianístic del tots els temps. Les Danses populars romaneses de Bartók, que tanquen el concert, pertanyen a una altra família. Tant pel material (d’origen popular) com pel tractament que Bartók en fa (lluny dels models germànics imperants), es poden considerar com l’altra cara de la sonata. Les va escriure el 1915 quan Bartók tenia 34 anys, i ho va fer a partir de les danses que va recollir en una de les seves expedicions etnomusicològiques a Transilvània.
.gif)
.png)
