El negoci dels festivals

 L'amo d'un dels bars que hi ha just davant de les vies penja una pissarreta on escriu: "Oferta Canet Rok: Cola 10 pesetas". Us sona?

De Benicàssim a Vilanova, de l'Estartit a la Cabra del Camp, el fenomen malgrat la crisi es reprodueix. Què hi ha millor que un festival de música per a treure la son de les orelles a les depauparades arques locals de qualsevol ciutat mitjana catalana?

Ho demostra, per exemple, l'excel·lent balanç que fa la Fira Mediterrània de Manresa amb el seu estudi d'impacte econòmic del 2011. L'estudi demostra que cada euro invertit en l'esdeveniment genera a l'economia manresana 8 euros de retorn. I que cada visitant al certamen de fora del Bages es va gastar una mitjana de 24,60 euros. Traieu la calculadora.

El Primavera Sound de Barcelona, segurament el principal festival en importància del país, genera al voltant seu un impacte de 65 (65!) milions d'euros, segons el suplement Diners de La Vanguardia (4 de desembre del 2011). Impressionant. Però més enllà de les grans xifres barcelonines (potser més previsibles gràcies a l'enorme capacitat magnètica de la capital) hi ha hagut moments històrics dels festivals catalans que han demostrat que fora de Barcelona la vida musical de gran format pot ser una realitat viable. Els 10.000 espectadors saltant al ritme de Manu Chao al Cruïlla de Cultures de Mataró o un bosc osonenc convertit en una petita Jamaica per milers de rastes a l'Uzona Reggae de Torelló en són dos exemples.

Més enllà dels obsessionats a conèixer el país fent turisme de cap de setmana (franca minoria), els festivals són negoci i permeten descobrir el país a una legió de milers d'amants de la música. Algú recorda haver contemplat les muralles medievals de Montblanc abans del festival Senglar Rock? Algú havia dinat pels carrers d'Arbúcies abans del PopArb? Algú s'havia perdut en algun bar del barri vell de Vic abans del Mercat de Música Viva?

El negoci dels festivals vincula la música en directe amb la gastronomia, el patrimoni cultural, el paisatge i el caràcter de moltes poblacions catalanes: de Girona a la Catalunya Central fins al Pirineu. I n'estic convençut, això és el principi de moltes altres iniciatives arreu del país. L'escena ho demana, malgrat la crisi. Temps al temps.