Cròniques nòrdiques (I): Aire fresc al Nord

| 25/02/2012 a les 07:00h

A Perpinyà, entre el catalanisme més militant es respira un cert pessimisme endèmic i d’aparença tristoia. I és cert que el panorama social i històric del lloc probablement no dóna per gaires eufòries. L’anomenada Catalunya Nord, des que els Pirineus són frontera i així s’anomena, s’ha vist oblidada tant per París com per Barcelona, ha hagut de suportar la cara més aspra de la liberté, egalité, fraternité, i ha exercit de vestíbul periòdic d’exilis i retirades diverses. La que antany fou segona ciutat catalana s’ha convertit en terra de ningú immersa en una depressió econòmica i social crònica. Vist així, el llast de derrota permanent pesa i sembla inevitable caure en els vicis més nocius del resistencialisme o en un provincianisme folklòric de sardana dominical; o en ambdues coses. La insistent tramuntana rossellonesa pot recloure’t a casa dies i dies; i a tancat massa temps, hom corre el perill de resclosir-se.
Però seria injust si homogeneïtzés el retrat, tal i com França i tots els estats moderns han intentat fer amb la seva població. Al Rosselló i comarques veïnes s’hi respiren també altres aires, o si més no hi ha gent que entoma les tramuntanades de forma més desenfadada. Joana Serra, la jove i flamant regent de la mítica Llibreria Catalana, n’és un bon exemple en l’àmbit de la llengua escrita. Com ho són també el DJ Raph Dumas o la nova Cobla Lafaille i els seus respectius experiments musicals que subverteixen i reactualitzen l’enquistada tradició sardanística de la regió.
Qui arremet amb força és Ramon (o Raymond) Faura, un polifacètic i incansable activista que està al darrere del Col·lectiu Joan-Pau Giné. Emparada en l’associació Àngelets de la Terra, antic grup de seguidors de la USAP, l’entitat reuneix diferents artistes i formacions de la zona que fan servir el català en part o en la totalitat del seu repertori musical. Precisament fa pocs dies es presentava un documental al cinema Castellet de Perpinyà sobre la plataforma, que aquest 25 de febrer llença el seu tercer disc col·lectiu. La tasca de Faura –que paradoxalment no és músic– no només consisteix a proveir aquests grups amb un aixopluc i una projecció compartides, sinó que sovint ha estat ell mateix qui els ha convençut de la necessitat, la utilitat i, sobretot, l’actualitat de cantar en la llengua dels avis i dels gitanos.
Faura és d’aquells que creuen que el català i la catalanitat a la Catalunya Nord han de transcendir el museu, la disfressa de pubilla, la retolació d’alguns carrers, la marca turística... és a dir el “reducte folklòric” (Fuster dixit). I fa una aposta personal per investir la llengua de valors, significats i usos actuals; en aquest cas a través de la música, de la música d’avui, de la música que escolten, ballen, toquen i canten els joves (i no tan joves) locals. Per això a les tres compilacions que ha editat el Col·lectiu Joan-Pau Giné hi trobem estils d’allò més diversos: hip-hop, cançó d’autor, ska, electrònica, rock, folk, rumba, pop... Hi havia artistes que abans que el persistent Faura els anés a trobar gairebé ignoraven l’existència del català, però ara hi veuen un possible valor afegit per a la seva proposta musical.
Iniciatives com aquesta, i com d’altres que hom descobreix en aquest racó de món quan grata una mica, palesen que la normalització, recuperació o foment de la llengua passa essencialment per la pràctica, més que no pas pel manifest. El valor social d’una llengua –com de qualsevol altra pràctica cultural– va lligada al seu ús; i el seu ús –en genèric– és indestriable dels seus usos, en el sentit d’utilitats, del fet de ser útil i de ser-ho avui. La música constitueix potencialment un camp molt ric en el qual redescobrir o regenerar aquests usos i utilitats en un sentit actual. Faura i el Col·lectiu Joan-Pau Giné ho certifiquen, alhora que airegen el panorama cultural nord-català, al qual li convé una bona dosi de frescor i noves idees.  
El tercer disc recopilatori del Col·lectiu Joan Pau Giné es presenta avui dissabte, 25 de febrer, al local de l’Associació EX-PO (carrer del Palau dels Reis de Mallorca, 28 bis, barri de Sant Mateu, Perpinyà).
Per fer-vos una idea de la varietat musical reunida al Col·lectiu Joan-Pau Giné, aquí en teniu alguns exemples gravats a la Fàbrica d'Illa de Tet: Bea, Zompa, Joan Ortiz i AOC

I dos vídeos:




Arxivat a: Dies i dies